Resultats de la cerca
Es mostren 7174 resultats
Club Esportiu Paramotor Barcelona
Esports aeris
Club especialitzat en paramotor amb seu a Barcelona.
Fundat el 2004, organitza sortides amb paramotor Està associat amb l’Escola Paramotor-Barcelona, que realitza cursos teòrics i pràctics d’aquesta especialitat Alguns dels seus membres participen en exhibicions de paramotor i en competicions de parapent El seu camp de vol es troba a Castellví de la Marca
Ales

Capçalera de la revista Ales
Biblioteca de l’Esport
Esports aeris
Publicacions periòdiques
Revista d’aviació publicada a Barcelona a partir del desembre del 1933.
Editada per Palestra, duia per subtítol Portantveu d’aeronàutica Fou l’òrgan de Falciots, secció de Palestra que pretenia interessar els joves en l’aviació En els primers números sovintegen les notícies sobre vol a vela Se’n coneixen 3 números, el darrer de 28 de febrer de 1934
Josep Carbonell Roure

Antoni (tercer per la dreta) i Josep (tercer per l’esquerra) Carbonell Roure
Arxiu Robert Comet
Caça
Falconer.
Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya
Berguedà Parapent Club
Esports aeris
Club de parapent d’Avià.
Ha participat en diferents edicions del Campionat d’Espanya i de la Lliga catalana de parapent Duu a terme cursos de formació de pilotatge i organitza sortides de vol Comparteix zona d’enlairament i d’aterratge amb l’escola de parapent Espais, l’escola Volem i el Club APPA
Jesús Broto Mangués
Esport general
Pilot i dirigent esportiu.
Membre del Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí, guanyà el Campionat d’Espanya en categoria open l’any 2003 i fou el segon classificat l’any 1996 Fou vicepresident de la Federació Aèria Catalana i rebé el diploma Paul Tissander de la Federació Aèria Internacional
retolador
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït, generalment, per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil més o menys gruixuda, amb la qual hom escriu en passar-la sobre un paper, etc.
Els retoladors, originàriament de punta gruixuda i emprats especialment per a escriure rètols, poden ésser de tintes de diferent natura, segons la superfície sobre la qual hom vol escriure, i de puntes molt fines que han substituït en molts casos els bolígrafs i les plomes estilogràfiques o gruixudes
Edwin Eugene Aldrin
Astronomia
Astronauta nord-americà.
Juntament amb NArmstrong, formà part del primer equip que amb l' Apollo -11 trepitjà la superfície lunar Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963, que es doctorà pel MIT Participà prèviament en el darrer vol del programa Gemini
Els columbiformes: coloms i tórtores
Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer Columba livia El tudó Columba palumbus , del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales és freqüent als nostres boscos Oriol Alamany Els columbiformes Columbiformes constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic Nien als arbres i ponen dos ous S’alimenten predominantment de llavors i…
Els falconiformes: falcons
Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els representants europeus de…
El Sermó del bisbetó
Literatura catalana
Reben aquest nom els textos de caràcter parateatral que durant l’edat mitjana foren escrits amb motiu de la festa en què s’escollia un «bisbe» entre els escolans.
Aquesta festa, que a Catalunya fou molt popular fins al segle XVI, encara se celebra al monestir de Montserrat, i solia desenvolupar-se el dia de Sant Nicolau de Bari, patró dels estudiants de capellà i dels escolans El «bisbetó», potser amb un altre intervinent, recitava un «sermó», que prenia com a model l’homilètica seriosa, de to humorístic i satíric Actualment se’n conserven dos textos Un, del començament del segle XIV, de 122 octosíllabs apariats, al llarg del qual s’exposen els principals miracles de sant Nicolau, provinents de la Llegenda Àuria L’altre, de 898 versos, i al qual manca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina