Resultats de la cerca

Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608

Fou advocat del consell privat de Lluís III de França És autor de La rhétorique selon la subtilité de l’art lulliste et autres arts plus secrets París, segona edició 1623, reeditat diverses vegades, i, des del 1640, juntament amb un Traité de la mémoire artificielle ou l’Art de Raymond Lulle, d’obres de quiromància, d’endevinament, etc, i d’una Apologie de la langue latine

Doctor en dret civil i canònic, fou advocat del reial fisc de la inquisició 1691 Felip V el nomenà membre del seu consell i, amb el règim de Nova Planta, vocal-president de la junta suprema de justícia i govern a Mallorca Fou fiscal i assessor de la procuració reial de Mallorca i oïdor de la reial audiència 1716 Escriví Tratado de los derechos de Mallorca 1702

Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58

Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86

Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques

Advocat, fou un membre independent de l’Assemblea Nacional del règim de Salazar 1969-73 Caigut aquest, el 1974 fundà el Partido Popular Democrático —més tard, convertit en el Partido Social Democrata— i n’esdevingué el líder Encapçalà la coalició Aliança Democrática, i fou elegit 1979 i reelegit 1980 primer ministre, càrrec des del qual feu una política conservadora Morí en un accident d’aviació

Advocat, fou redactor d' El Constitucional , membre del partit democràtic i el 1869 diputat republicà federal per Barcelona a les corts constituents El 1873 tornà a ésser elegit diputat i fou ministre d’estat en el govern de Salmerón juliol-setembre La seva alineació amb la dreta del republicanisme el dugué a ésser candidat castelarista en les eleccions del 1876 Posteriorment fou regidor de Barcelona

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci  i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies