Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Chester F. Carlson
Física
Físic nord-americà.
Preocupat per la dificultat que representava la reproducció de texts i dibuixos, treballà durant molts anys en l’obtenció d’un sistema per a conseguir còpies en sec fàcilment En lloc dels procediments fotogràfics o químics fins aleshores emprats en proposà un d’electroestàtic la xerografia , esdevingut després d’ús universal El 1940 obtingué la primera patent, que desenvolupà més tard, fins que el 1947 fou comercialitzada per la Haloid Co, que després esdevingué Xerox Corporation Carlson es féu multimilionari amb aquest procediment
Jaume Ferrer de la Sala
Economia
Història
Mercader barceloní.
Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis
Beatus de la Seu d’Urgell
Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell del final del segle X (anònim)
© (Museu Diocesà de la Seu d’Urgell) Arxiu
Manuscrit miniat anònim del final del segle X, d’importació mossàrab, conservat a la catedral de la Seu d’Urgell.
Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix
Joan Bulons
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fou mestre difusor de l’Escola Lulliana de Barcelona i difusor del lullisme a Itàlia a Pàdua on a partir d’aleshores es constituí al voltant del bisbe Fantini Dandolo un important nucli lullista acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura Artis generalis , glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull que deixa traslluir la influència de les doctrines escatològiques, profètiques i espirituals imperants des del segle anterior en les tendències extremes del franciscanisme
baronia d’Entença
Història
Jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d’Entença (Baixa Ribagorça).
Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset
Sant Salvador de Vilarmilà (Llupià)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990
Dia de la Constitució
Història
Dia festiu del Principat d’Andorra que anualment commemora l’aprovació de la Constitució del 1993.
Començà a celebrar-se el 1994 cada 14 de març, dia del referèndum amb què s’aprovà la carta magna andorrana, i fou declarat oficialment el 1998 Tot i això, ni la Constitució andorrana ni cap llei esmenten de manera explícita cap dia o festa nacionals del Principat Fins a l’aprovació de la Constitució, el dia de Nostra Senyora de Meritxell 8 de setembre feia la funció de festa nacional, caràcter que des d’aleshores comparteix amb el Dia de la Constitució
Joves Independentistes Revolucionaris
Partit polític
Organització juvenil fundada el 1990 i promoguda pel Moviment de Defensa de la Terra-Independentistes dels Països Catalans.
Es proposà “l’alliberament de la joventut com a sector social oprimit, des d’una societat catalana reunificada, independent i socialista” Donà suport a l’ Assemblea d’Unitat Popular El 1995 alguns dels seus dirigents ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Amb la irrupció de la Plataforma per la Unitat d’Acció iniciaren contactes amb Maulets , organització amb la qual es fusionaren el 1998 Aleshores adoptaren el nom de Maulets-el Jovent Independentista Revolucionari El seu òrgan era En marxa
Universitat de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 1991.
Incorporà l’ Estudi General de Lleida , fins aleshores departament de la Universitat de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Escola Universitària de Professorat d’EGB de la UAB Inicià la seva activitat el curs 1992-93 El curs 2022-23 oferia 48 titulacions N’han estat rectors Jaume Porta i Casanellas 1993-2003, Joan Viñas i Salas 2003-11, Roberto Fernández i Díaz 2011-19 i, des del 2019, Jaume Puy i Llorens
Lo Sometent
Periodisme
Diari regionalista en català, aparegut a Reus del 15 d’agost de 1886 al 16 de juliol de 1903.
Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb Eugeni Mata, Josep Martí i Folguera, Joaquim Borràs i de March, Antoni Pascual i Cugat i altres reusencs El 1901 s’hi incorporaren joves de la Lliga Catalanista Pere Cavaller, Lluís Quer i Boule i Xavier Gambús, entre altres Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de La Renaixença , que aleshores era suspesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina