Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
La gola del Millars
La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort fins a 115…
Juan Villoro
Literatura
Escriptor mexicà.
Estudià sociologia a la Universidad Autónoma de Mèxic i posteriorment fou realitzador i presentador del programa de ràdio ‘El lado oscuro de la luna’ 1977-81 i agregat cultural a l’ambaixada de Mèxic a Berlín de l’antiga República Democràtica Alemanya 1981-84 Posteriorment collaborà en publicacions diverses, i impartí cursos de literatura i escriptura creativa a l’Instituto Nacional de Bellas Artes i la Universidad Nacional Autónoma És autor, entre d’altres, de les narracions La noche navegable 1980, Albercas 1985, La casa pierde 1999, premi Xavier Villaurrutia i Los culpables 2007, de les…
Anatomia de la pell, cabell i ungles

L’epidermis i el derma, en conjunt, tenen un gruix que oscil·la entre 0,5 mm i 4
© Fototeca.cat
Anatomia humana
La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L’epidermis i…
Troia
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, situada als territoris de la Tròade, prop de l’estret dels Dardanels (actualment, el pujol de Hisarlik, Turquia).
Considerada durant molts segles com una invenció d’Homer, l’existència real d’aquesta ciutat pogué ésser demostrada, a les acaballes del segle XIX, gràcies als esforços i la tenacitat de H Schliemann, que la descobrí amb l’ajut de l’arquitecte Dörpfeld La ciutat que Schliemann considerà la Troia homèrica no s’ajustava a la veritat històrica, perquè, en realitat, es tractava d’un nucli de població d’època hellenística Però, prosseguint les excavacions, a la setena capa geologicoarqueològica hom trobà les restes d’una ciutat que corresponia, cronològicament, a l’època micènica es…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
energia de compactació
Construcció i obres públiques
Energia aplicada a una capa de terra o de ferm per a aconseguir un determinat grau de compactació.
passivació
Electrònica i informàtica
Operació de recobriment superficial d’un cristall semiconductor mitjançant una capa de material aïllant resistent als agents exteriors.
criptoendolític | criptoendolítica
Micologia
Microbiologia
Dit del liquen, el fong, el bacteri, etc, que es refugia dins la capa superficial de les roques.
fortuna
Transports
Vela molt gruixuda i resistent que hom hissa per córrer un temps o aguantar-se a la capa.
nacre
Mineralogia i petrografia
Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles.
És idònia per a ésser tenyida o entretallada, perfilada o tornejada Hom l’empra per a la fabricació de botons, estoigs, escaquers, etc també és emprada en marqueteria i, en forma de llentilles, per a embotir en instruments de música, armes i altres estris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina