Resultats de la cerca
Es mostren 1809 resultats
distensió
Militar
Política
Pràctica estratègica consistent a disminuir la tensió militar i reduir la cursa d’armaments.
Les primeres polítiques d’aquesta mena s’iniciaren el 1953, com a conseqüència de la mort de Stalin a l’URSS i de l’arribada de Dwight Eisenhower a la presidència dels EUA Aquell mateix any se signà l’armistici de Panmunium, amb el qual finalitzà la guerra de Corea Nikita Khruščov fou elegit nou dirigent de l’URSS l’any 1954 i això permeté superar algunes de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial amb fets com la signatura, el 1956, d’un tractat de pau entre Àustria i els aliats La substitució del líder soviètic per un nou equip encapçalat per Leonid Brežnev l’any 1964,…
Maurice Herbert Dobb
Economia
Economista britànic.
Professor a Cambridge des del 1924 i dirigent del partit comunista Criticà la teoria ortodoxa, tot absorbint-ne elements, en les seves obres Magyes 1926, Political Economy and Capitalism 1937 i Theories of Value and Distribution 1973 Estudià l’economia soviètica i defensà, pels volts dels anys trenta, la racionalitat econòmica del socialisme centralitzat Economic Theory and Socialism , 1955 En un nivell analític treballà sobre la transformació dels valors en preus i models de creixement Economic Growth and Planning , 1960 El treball Studies in the Development of Capitalism 1946…
Horace Greely Hjalmar Schacht
Economia
Història
Financer i polític alemany.
Dirigent del Dresdner Bank 1908-15 i del Reichsbank, on fou president 1924-30, tingué un paper important en l’estabilització de la moneda alemanya, oposant-se al pagament de les reparacions de guerra Collaborà amb el moviment nacionalsocialista, i fou ministre d’economia nacional 1934-37 i sense cartera 1937-44 fou arrestat pel juny del 1944 perquè participà en un complot contra Hitler Jutjat a Nuremberg, fou absolt i posteriorment condemnat a vuit anys en el camp de concentració de May, d’on sortí el 1949, i presidí la banca Schacht 1953-63 Publicà Die Stabilisierung der Mark…
Ignacio María de Allende
Història
Militar
Patriota i militar mexicà de pares espanyols.
Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí…
Juan Contreras y San Román
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment…
Pau Sabater i Lliró
Política
Sindicalista.
Dirigent obrer Conegut pel sobrenom el Tero , s’afilià a la Confederació Nacional del Treball i fou president de la secció de tintorers del ram tèxtil de Barcelona Fou el primer militant del moviment obrer en ser assassinat pels Sindicats Lliures durant l’època del pistolerisme L’assassinat s’atribuí a Luis Fernández García, a les ordres del comissari de policia Bravo Portillo , suposadament per encàrrec dels germans Muntadas, propietaris de l’Espanya Industrial Detingut a la matinada del 17 de juliol al seu domicili, el cos de Sabater fou identificat a la Torre del Baró el…
Esperanza Aguirre dimiteix dels càrrecs a l’Ajuntament de Madrid
Esperanza Aguirre, dirigent destacada del Partit Popular, anuncia la dimissió com a portaveu de l’Ajuntament de Madrid, càrrec que ocupava des del 2016, després de la detenció del seu home de confiança, Ignacio González, i successor a la presidència de la Comunitat de Madrid, acusat de ser al darrere d’una trama de suborns i malversació de fons en relació amb l’empresa Canal de Isabel II Aguirre afirma sentir-se traïda i enganyada pel seu antic collaborador, i no saber res de l’anomenada "operació Lezo" Aguirre va dimitir el 14 de febrer de 2016 com a presidenta del PP de Madrid…
Turquia condemna a mort Abdullah Öcalan
El tribunal de seguretat número 2 d’Ankara condemna a mort el dirigent del PKK Abdullah Öcalan pels delictes de traïció i d’atemptat contra la sobirania i la integritat territorial de Turquia, una sentència que haurà de ser ratificada pel Parlament Mentre que el públic de la sala, format en la seva majoria per familiars de víctimes del PKK, celebra la decisió del tribunal, el PKK fa una crida a la calma i la Unió Europea demana al Govern turc que Öcalan no sigui executat La defensa d’Öcalan ha impugnat la sentència davant el Tribunal d’Estrasburg, de manera que, si fos executada…
Karl Liebknecht
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític alemany.
Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…
Editorial Estela
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1958.
Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat les versions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina