Resultats de la cerca

Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

El primer problema amb què ens trobem és el del mateix nom de Castellar de N’Hug, que ha estat objecte de discussions pel que respecta a la segona part del topònim La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug de Mataplana, per exemple Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de Nuce nuc, en català, mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podria referir-se molt probablement a les fonts del Llobregat que originen aquest riu…

De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba

Prop de les cases hi ha el conegut avenc de son Pou dit antigament cova des Coloms i, també, cova d’en Botó , important cova natural de 70 per 147 metres, illuminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior s’hi penetra actualment per un túnel excavat a la roca Costa i Llobera li dedicà el poema L’avenc de Coanegra, i en homenatge al poeta hi han tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra 1971

És situat a l’esquerra de la riera de Llierca poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la tercera guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris L’església és esmentada ja el 913 l’edifici actual és romànic segle XII es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

Aquesta banda, tova i flexible, substitueix el contacte directe del dit sobre el forat En els mecanismes més antics era de badana elàstica, cosida o encolada a l’extrem de la clau A partir del segle XVII, la clau adoptà la forma de cullera invertida per a retenir millor la sabatilla, feta de feltre folrat de pell molt fina, pell de peix o materials sintètics Encolada al metall amb lacre o un altre material plàstic, mitjançant l’escalfor se’n pot ajustar la posició i garantir-ne el funcionament correcte

El glacis d’erosió, pròpiament dit, es desenvolupa, per contra, sobre roques tendres i al peu d’un relleu estructural L’existència d’una sèrie de pediments coalescents pot donar lloc a la formació d’un pediplà Entre les formes de relleu residuals característiques dels pediments, hom pot esmentar els pitons o banyons rocallosos , les dorsals de balena i en particular els inselberge , relleus aïllats i molt resistents al desgast El sector de contacte del pediment amb el relleu abrupte que el domina és conegut pel nom alemany de knick o pel llatinoamericà de rinconada

Un subconjunt és una part d’un conjunt Si A és un subconjunt de B, hom ho representa així A⊆B La negació de A⊆B és representada per A⊄B El símbol ⊆és anomenat d’inclusió Tot conjunt admet els subconjunts trivials ell mateix i el conjunt buit ø La collecció de subconjunts d’un conjunt donat A forma un altre conjunt, dit conjunt de les parts de A , que hom representa per P A, i, per tant, PA = {BB⊆A} Si té n elements, PA en té 2 n