Resultats de la cerca
Es mostren 4385 resultats
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Economia
Corporació empresarial fundada el 1887 a València, amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891.
En fou el primer president EGarcia Monfort Ha collaborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana del 1952 Des del 1902 publica un butlletí informatiu, que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià Alcoi, Alacant, Castelló i Oriola, i, des del 1912, la Memoria Comercial , que és un anuari estadístic provincial Ha publicat treballs a favor de les zones franques 1916, 1934 i 1951 i algunes visions de l’economia de tot el País Valencià, com La futura economia valenciana , de JBellver 1933
paraproteïna
Patologia humana
Terme, avui gairebé en desús, per a referir-se a la presència a la sang de quantitats excessives de diverses gammaglobulines (i aleshores hom l’anomena banda policlonal) o d’un sol tipus de gammaglobulines (banda monoclonal).
La banda policlonal és provocada per malalties com la cirrosi hepàtica, les collagenosis o les infeccions cròniques La banda monoclonal és pròpia de malalties neoplàstiques del sistema limfàtic com el mieloma múltiple, la malaltia de Waldenström i les malalties de les cadenes pesants de les immunoglobulines a vegades, però, hom la pot veure en persones grans, sense significat patològic El fet que aquestes gammaglobulines puguin ésser estructuralment i funcionalment normals fa que el terme paraproteïna , que implica sovint una idea d’anormalitat, vagi caient en desús a favor de…
brega de galls
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.
A vegades hom colloca sobre els esperons ganivets esmolats per tal de donar més espectacularitat a la baralla Generalment, el públic fa apostes a favor de l’un o de l’altre Les bregues de galls tenen una tradició que es remunta als grecs La seva pràctica havia estat molt estesa a la Gran Bretanya, França, Espanya, especialment a Andalusia, i als països americans de parla castellana Fins fa poc anys era molt practicada a Cuba, a Mèxic i en altres llocs de l’Amèrica Llatina, i avui encara ho és a les Filipines
capsou
Dret
Remuneració o premi de gestió que corresponia als hereus de confiança
, als quals era vedada la detracció de la quarta trebel·liànica.
Si el testador no fixava l’import de la remuneració, els hereus de confiança percebien un deu per cent dels productes líquids d’administració i dels preus de venda L’actual dret civil de Catalunya fixa la remuneració en un deu per cent si el marmessor és universal i en un dos per cent si és particular o comptador partidor Si són diversos, la remuneració correspon per parts iguals als qui hagin exercit el càrrec sense que pugui imputar-se a llur retribució els llegats o altres disposicions a favor seu
Teresa de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Abadessa de Pedralbes (1521-62).
Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes
Guillema de Cabrera
Història
Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó, muller de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castellà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà.
Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb 1274, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibilla de Saga, darrera amistançada de Jaume I
Josep Marià Riera i Comas
Literatura catalana
Escriptor.
Carlí, fundà a Barcelona El Símbolo i fou redactor de La Regeneración de Madrid Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres Qué mal han hecho los jesuitas 1846, Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad 1848, Historia de todos los pueblos de la tierra 1858, La religión y la filosofía moderna 3 volums, 1850-51 i la llarguíssima novella històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito 10 volums, 1847-50
Joan de Ribesaltes
Història
Història del dret
Jurista i funcionari reial.
Síndic de Perpinyà, fou membre del Parlament del Principat reunit el 1411 a Tortosa durant l’interregne, designat per a la comissió vint-i-quatrena i un dels sis compromissaris tramesos per aquesta al parlament aragonès d’Alcanyís Ferran d’Antequera el cridà al seu consell i fou nomenat conservador dels dominis reials per tal de recuperar les possessions alienades 1413 El 1418 formà part de la junta de Molins de Rei que censurà la política d’Alfons el Magnànim de provisió de càrrecs a favor de no catalans
Ramon Guillem
Cristianisme
Bisbe de Barcelona.
Essent prepòsit de la canònica de Barcelona fou elegit bisbe, el 1107 El 1109, amb motiu de la recent invasió dels almoràvits pel Penedès i Anoia, anà d’ambaixador a la cort de Lluís el Gras per tramitar una possible ajuda, que no fou necessària Estructurà els béns de la canònica i obtingué del comte Ramon Berenguer III la renúncia a favor de la seu de diverses capellanies que ell proveí Participà en la conquesta de Mallorca pels catalans i pisans del 1114 i morí en l’expedició en circumstàncies desconegudes
Tomás Estrada Palma
Història
Política
Polític cubà.
Partidari de la independència, fou elegit president de la República en armes 1876 empresonat el 1877, fou deportat a Espanya Signada la pau de Zanjón 1878, s’establí als EUA, i el 1895 substituí José Martí com a delegat del Partido Revolucionario Cubano Fou el primer president de la República independent de Cuba 1902-06 malgrat la seva administració honrada i eficient, però no aconseguí el favor popular Sollicità la intervenció armada dels EUA per tal d’aconseguir la reelecció, i aquest fet provocà una revolta que el féu dimitir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina