Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
Megalòpolis
Ciutat
Antiga ciutat grega, situada al N de l’actual ciutat homònima, Peloponès, al nomós d’Arcàdia.
Fundada al segle IV aC per Epaminondes, fou la capital de la confederació arcàdia Fidel a Tebes i, després, aliada de Macedònia, caigué a les mans de Demetri Poliorcetes 203 aC i anà en decadència Conserva les restes del teatre, un dels més grans de Grècia
Barca
Ciutat antiga
Colònia grega fundada per colons de Cirene a la costa de Líbia vers el 570 aC.
Una lluita interna de Cirene i Barca féu intervenir els perses, que destruïren Barca i en deportaren els habitants a la Bactriana, vers el 512 aC
Mainákē
Història
Colònia grega que hom creu situada en el litoral malagueny, bé que no ha estat localitzada.
Fundada abans del 600 aC per al comerç dels metalls, fou poblada de massaliotes i degué desaparèixer vers el 540 aC, després de la batalla d’Alalia
Acis
Mitologia
Segons la mitologia grega, pastor de Sicília d’una gran bellesa, estimat per la nereida Galatea.
El ciclop Polifem, mogut per la gelosia, esclafà Acis sota una roca De la seva sang nasqué un riu al peu de l’Etna Ha estat un tema literari i musical freqüent
Demèter
Mitologia
Divinitat major grega, filla de Cronos i de Rea, pertanyent a la generació dels déus olímpics.
Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals nasqueren,…
aa
Farmàcia
Abreviatura de la partícula grega ἀνά, utilitzada en receptes farmacèutiques amb el significat de ‘de cadascun’.
epíleg
Retòrica
En retòrica grega, última part del discurs que tendeix a moure l’auditori amb eficàcia especial.
dextrogir | dextrogira
Escriptura i paleografia
Dit de l’escriptura que va d’esquerra a dreta, com les escriptures grega i llatina.
baqui
Literatura
Peu de la mètrica grega i llatina compost d’una síl·laba breu i dues de llargues: ∀— —.