Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Sant Martí de Pau
Art romànic
Situació Façana de ponent, la part més notable de l’edifici de Sant martí de Pau F Tur L’església parroquial de Sant martí de Pau és al bell mig d’aquesta població, a la plaça Major Pau és als peus dels vessants occidentals de la serra de Rodes Pau es troba entre Roses i Vilajuïga, seguint la carretera que uneix aquestes dues poblacions, després de passar Palau-saverdera Història La villa Pau apareix esmentada en un precepte del rei Lotari de l’any 982, expedit a favor del monestir de Sant Pere de Rodes En una epístola de l’any 990 del papa Joan XV, també en confirmació de les possessions d’…
tauró blanc
Ictiologia
Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids, d’uns 12 m de llargada, amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, peduncle caudal amb els costats proveïts d’una carena, dents molt grosses triangulars i en forma de serra.
És molt perillós per la seva ferocitat i grandària, s’alimenta de grans peixos, tortugues de mar i mamífers marins, i segueix sovint els vaixells en recerca de les deixalles Habita a les mars càlides i temperades, on és poc abundant És rar als Països Catalans
balena amb gep

Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals
equidna

Equidna comú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
ricí

Llavors de ricí
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles grosses, alternes i palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula, les femenines a la part superior i les masculines a la inferior, i de fruits secs dehiscents, grossos i puats.
Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat
cargola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, amb rabassa llenyosa i ramificada d’on parteixen rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i les tiges floríferes, amb flors —de 3 a 5— violàcies, grosses, llargament pedunculades.
Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus
carbassera

Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Botànica
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.
Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular C…
blatària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, glabra, de fulles oblongues i dentades, amb la tija de 50 a 120 cm i flors grosses, agrupades en llarg raïm, solitàries, grogues amb la gorja violàcia, que viu a les clarianes dels boscs més o menys humits.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina