Resultats de la cerca

S’inicià al Vallesà de Rítmica Cardedeu, a la meitat dels anys noranta ingressà al Club Rítmica Sant Feliu i el 2007 començà a entrenar al CAR de Sant Cugat Fou subcampiona d’Espanya individual i campiona de conjunts 2007, i el 2008 fou seleccionada per l’equip júnior El 2009 començà a entrenar al CAR de Madrid i entrà a la selecció estatal absoluta Aconseguí diversos títols estatals i algun podi en la classificació general del Campionat d’Espanya, i des del 2010 participà en diversos Campionats del Món i d’Europa

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

Es formà al Club Patí Voltregà, i a setze anys debutà amb el primer equip Fou campió del món júnior amb la selecció espanyola 2007 Jugà en el Voltregà fins el 2012, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Posteriorment, jugà en el Saint Omer francès 2013-15, el Breganze italià 2015-16 i 2018-20, equip amb el qual el 2019 guanyà la Copa d’Itàlia, i de nou en el Club Patí Voltregà 2016-18 i des de la temporada 2020-21, equip que l’any 2023 guanyà la Copa d’Europa

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Es formà i competí al Club Natació Tàrraco Aconseguí les millors marques espanyoles de tretze a divuit anys en 200 m papallona També en categories inferiors fou subcampió de la Gimnasiada i sisè a l’Europeu júnior En la mateixa prova, aconseguí el rècord d’Espanya absolut i el Campionat estatal el 2009 i el 2010 en piscina llarga, i el 2010 i el 2011, en piscina curta Després d’una etapa al CAR de Sant Cugat, des del 2010 resideix i s’entrena a la Purdue University dels Estats Units

S’inicià al Club Sícoris de Lleida A partir del 2004 formà part de l’equip estatal de descens, i participà en diverses competicions internacionals com els Campionats del Món 2004, 2006, 2008, 2010, 2011 Aconseguí diverses medalles en competicions com per exemple el Campionat d’Espanya d’Esprint 2012 És tècnic en piragüisme de descens i d’aigües tranquilles i exercí d’encarregat de la zona de tecnificació de piragüisme d’aigües tranquilles de Lleida 2007-09 També fou tècnic de l’equip estatal júnior de descens en aigües braves

Format per les editorials Ediciones Grijalbo, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publica diccionaris, novelles, guies de la natura, economia, etc Editorial Crítica, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d’història, filosofia i ciències socials, etc, i Ediciones Junior i Grijalbo-Dargaud, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà Un 50% de la seva producció és destinada a l’exportació a l’Amèrica Llatina El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l’editorial italiana Mondadori

Coneguda també com les 3 Hores d’Hivern de Ponts, és la prova que dona el tret de sortida al Campionat de Catalunya de resistència en terra al principi d’any, normalment al mes de gener Organitzada pel Moto Club Segre al Circuit del Bosquet de Ponts, hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior A partir del 2010 s’organitzà en categories júnior, sènior i màster en les classes RS1 i RS2 per assimilar-se al motocròs

Es formà en el Granollers, equip en el qual jugà del 1985 al 1990 El 1990 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual acabà la seva trajectòria com a jugador Destacà en la posició de primera línia Fou un dels pilars de l’equip dirigit per Valero Ribera, considerat el millor de la història del club i de l’handbol mundial, i que dominà l’handbol europeu i estatal la dècada de 1990 Fou escollit tres vegades jugador més valuós i ha estat l’únic jugador amb més de mil gols al mateix equip El seu palmarès com a jugador és molt extens Amb el FC Barcelona guanyà sis Copes d’…

Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès