Resultats de la cerca

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu

Davanter, començà al Floresta, anà al Sant Joan i passà al Círculo Barcelonista, amb el qual pujà a segona divisió Fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-66, amb el qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1961 representant la selecció espanyola, una Copa d’Europa 1966, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i quatre Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, 1965 el Club Esportiu Mataró 1966-72, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, una Lliga 1968 i un Campionat de Catalunya 1968 el Club d’Esports Vendrell 1972-74, i acabà a l’Sfèric de Terrassa 1975 Amb la selecció espanyola…

Vinculat al Club Natació Banyoles, assolí el Campionat d’Espanya en quatre amb timoner 1975, 1976, 1983, 1984, vuit amb timoner 1975, 1976, 1982, 1985, dos sense timoner 1977, quatre sense timoner 1983 i dos amb timoner 1985 En l’àmbit internacional guanyà, sempre en vuit amb timoner, una medalla de plata 1977 i dues de bronze 198, 1983 en el Campionat del Món Rebé la medalla al mèrit esportiu

Lateral dret, arribà a l’Handbol Granollers 1973 procedent del San Antonio de Navarra Posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977 Amb el Granollers fou campió de Lliga 1974 i campió de la Recopa d’Europa 1976 Fou vint-i-tres vegades internacional per Espanya

Defensa format a les categories inferiors del FS Martorell 1995-2000, debutà en categoria sènior al FS Olesa 2000-02, la segona temporada de les quals jugà a la divisió de plata, i al FC Barcelona 2003-04 A partir de llavors ha jugat sempre a la divisió d’honor en diferents equips al FS Martorell 2004-07, la UD Guadalajara FS 2007-10, l’AE Manacor 2010-12 i, des de la temporada 2013, a Múrcia FS Guanyà dues Copes de Catalunya 2004, 2005 i una Supercopa d’Espanya 2012 Fins el 2013 havia estat nou vegades internacional amb la selecció estatal També guanyà un Campionat d’Espanya amb la selecció…

Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1987-89 després de desenvolupar una llarga trajectòria a l’Atlético de Madrid Jugava d’extrem esquerre i amb el conjunt vallesà arribà a disputar 60 partits de Lliga, en els quals marcà 10 gols Fou una vegada internacional

S’inicià en l’atletisme a Lleida, on formà part del Sícoris Club fins a mitjan dècada de 1970 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona Fou quatre cops campió de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1971, 1972, 1974, 1977 i dos cops subcampió d’Espanya 1973, 1974 Millorà els rècords catalans de salt de llargada tant a l’aire lliure com en pista coberta Un cop retirat formà part com a tècnic de la Federació Espanyola d’Atletisme

S’inicià al Sícoris Club Lleida 1990-94, amb el qual aconseguí un ascens a divisió de plata Debutà a divisió d’honor al Futbol Club Andorra i hi jugà dues temporades 1995, 1996 Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona 1997-1998, al FS Martorell 1999-2001 i a l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2002-09, sempre a divisió d’honor estatal a excepció de la primera i última temporada al club aragonès Fou subcampió de la Copa Intercontinental de clubs 1997 i guanyà una Copa de Catalunya 2001 Fou dues vegades internacional amb la selecció estatal i guanyà dos Campionats d’Espanya sub-23…

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-78, però a mitjan temporada 1977-78 fou substituït per Heriberto Herrera És l’entrenador que més partits de Lliga ha dirigit a l’equip blanc-i-blau en tota la seva història 218 Fou el responsable de la selecció olímpica espanyola i de la juvenil 1968-71, de la sub-21 1978-80 i l’estiu de 1980 substituí Ladislau Kubala al front de l’absoluta Ocupà el càrrec fins després de la Copa del Món del 1982

Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007 Posteriorment, collaborà com a preparadora d’elements gimnàstics i elasticitat amb l’equip de…