Resultats de la cerca
Es mostren 9938 resultats
didal

Didal de plàstic per a guitarra
© Fototeca.cat / Idear
Música
Peça de material elàstic que es fixa als extrems dels dits per a polsar les cordes d’alguns instruments.
De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual
permeasa
Bioquímica
Sistema transportador específic a través de membranes biològiques de natura totalment o parcialment proteica.
En un sol bacteri hi ha molts milers d’aquests sistemes La membrana interna dels mitocondris en té algunes que permeten de passar diversos metabòlits a través de la membrana així, n'hi ha per a l’ADP, ATP, fosfats, sucres, ions, hidroxils, àcids del cicle de Krebs, etc
tonema
Fonètica i fonologia
Unitat d’inflexió tonal, fonològicament pertinent, dins una seqüència fònica.
Molts lingüistes reconeixen, entre aquestes unitats, la cadència, l’anticadència i la suspensió, a més de dues formes intermèdies, la semicadència i la semianticadència Així, la distinció entre “avui no hi ha festa” i “avui no hi ha festa" es basa en una oposició entre cadència i anticadència, etc
preamplificador
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Amplificador previ disposat abans de l’amplificador pròpiament dit.
En les installacions de reproducció de so, serveix per a amplificar els senyals dels micròfons, càpsules fonocaptores, magnetòfons, lectures de disc compacte, etc, abans d’entrar a l'amplificador de potència Sol incloure l’equalitzador i, en molts casos, els controls de balanç, de to i de volum
aigües amoniacals
Farmàcia
Química
Solució aquosa obtinguda en les fàbriques de gas que destil·len hulla i en els forns de coc, en depurar, en refredar i en condensar parcialment els productes volàtils.
Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats
Sopron
Ciutat
Ciutat del megye de Győr-Moson-Sopron, Hongria, prop de la frontera austríaca.
Antic centre de cultura, es convertí en una població industrial el 1920 tèxtils i maquinària Colònia romana Scarbantia al segle I, és coneguda des del 859 sota el seu nom germànic, i els seus habitants foren majoritàriament germànics fins al 1945-46 Conserva molts edificis medievals i renaixentistes
llenguatge conversacional
Electrònica i informàtica
Llenguatge que té característiques conversacionals o que és usat en sistemes conversacionals.
Com que aquests solen tenir capacitat d’escriure, editar, assemblar i executar programes, els llenguatges conversacionals contenen molts elements propis més aviat d’un llenguatge de control de feines Els traductors dels llenguatges conversacionals solen presentar les característiques d’un intèrpret més que no pas d’un compilador
aminofenol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció fenol.
Els aminofenols en els quals la funció amina és portada per un carboni aromàtic solen obtenir-se per reducció dels nitrofenols o nitrosofenols corresponents i són composts reductors, fàcilment alterables Molts d’ells i els àcids sulfònics que en deriven són intermediaris importants en la síntesi de colorants
retolador
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït, generalment, per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil més o menys gruixuda, amb la qual hom escriu en passar-la sobre un paper, etc.
Els retoladors, originàriament de punta gruixuda i emprats especialment per a escriure rètols, poden ésser de tintes de diferent natura, segons la superfície sobre la qual hom vol escriure, i de puntes molt fines que han substituït en molts casos els bolígrafs i les plomes estilogràfiques o gruixudes
Sant Simó

Capella de Sant Simó a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Mataró (Maresme), a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó
(o riera de Valldeix
); construït al segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia.
El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina