Resultats de la cerca

S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany morta el 1454 És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau

Equip del Reial Club Marítim de Barcelona, a la dècada de 1960 dominà les competicions catalanes i espanyoles, i assolí un gran prestigi internacional Entre les figures més rellevants destaca Albert Puig, el marquès de Robert, els germans Martínez Clotet, Víctor Sagi, Joan Capó, Jaume Voegeli i Carlos Usandizaga

L’Ajuntament de Barcelona retira l’estàtua dedicada a l’home de negocis i esclavista Antonio López, marquès de Comillas L'estàtua fou inaugurada el 1884 i s'emplaçava a la plaça del mateix nom El 1936 va ser retirada i el 1939 les autoritats franquistes la hi tornaren a posar

Primer marquès de Baiona 1625 i cavaller de Calatrava Era fill del vuitè comte de Benavente El 1621 fou nomenat cavaller de l’orde de Calatrava, i Felip IV el nomenà virrei de Sardenya 1625-31 El 1626 hi reuní un parlament extraordinari, les actes del qual foren redactades en català

Quart marquès de Ciutadilla Era net de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà i fill de Ramon de Meca-Caçador i de Cardona, nobles austriacistes Feu dessecar l’estany de Bellcaire En morir, cedí terrenys seus a la ciutat de Barcelona, per a la creació d’un jardí botànic

Era sergent major de les forces que s’oposaren a l’exèrcit de Felip IV de Castella en el setge i la presa de Cambrils Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressò al Principat

El 878 s’aixecà, juntament amb el comte Miró de Conflent, contra el marquès Bernat de Gòtia, revoltat contra l’emperador Carles el Calb i el seu successor, Lluís el Tartamut devastaren les terres narboneses i rosselloneses i expulsaren clergues de la diòcesi de Narbona, que substituïren per amics seus

Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Fou marquès de Villarios i comte de Bornova Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer 1502-03, de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà 1506, de governador del Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer 1509

Es doctorà a Barcelona el 1806 A Palma es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc Publicà a El Europeo 1824 fragments de la seva obra Tratado de anatomía , que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita