Resultats de la cerca
Es mostren 3930 resultats
coca
Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb passeres , o…
parenquímula
Zoologia
Larva d’algunes esponges constituïda per un full extern flagel·lat i una massa parenquimàtica interna.
El seu origen és una blàstula formada per un conjunt de cèllules flagellades exteriors que envolten una cavitat interna Algunes cèllules emigren cap a l’interior fins a omplir la cavitat
esponja
Esponges
© Corel / Fototeca.cat
Zoologia
Massa porosa i elàstica de fibres còrnies entrellaçades que forma l’esquelet intern dels porífers.
Té la propietat d’absorbir aigua i deixar-la anar fàcilment en fer-hi pressió És emprada en la neteja domèstica
englobació
Biologia
Mètode usat en microscòpia per tal de donar duresa a les preparacions histològiques massa toves.
Consisteix a envoltar la preparació d’una matèria englobadora parafina, monòmers acrílics, etc que, sense canviar-ne l’estructura ni penetrar a l’interior, li dóna la consistència apropiada per a ésser tallada
enfundar-se
Lliurar-se a la consideració d’alguna cosa encaparrant-s’hi, fer-ne massa cas.
abrasir
Assecar o mustigar les plantes per l’efecte del fred massa fort o del sol.
zooglea
Biologia
Botànica
Massa de bacteris o d’algues inferiors aglutinats pel mucílag de les seves membranes inflades.
volum específic
Física
Magnitud, inversa de la densitat, que expressa l’espai ocupat per la unitat de massa.
En el SI es mesura en m 3 /kg
venturina
Mineralogia i petrografia
Varietat de quars compacte i vermellós que té palletes de mica en la seva massa.
Pels seus reflexos daurats característics ha estat utilitzada en bijuteria
globus de seguretat
Anatomia animal
Massa rodona formada a l’abdomen de les parteres quan l’úter s’ha contret.