Resultats de la cerca

El mitjà dels tres germans Càceres fitxà pel FC Barcelona l’any 1987, amb el primer equip del qual debutà la temporada 1989-90 Les dues següents jugà cedit al CP Dominicos i la 1992-93 tornà al Barça, en el qual estigué fins la campanya 1995-96 i guanyà una Lliga 1996, una Copa del Rei 1994, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions 1995 Després jugà una temporada a l’Alcobendas 1996-97, tres al CP Vilafranca 1997-2000 i cinc al Llista Blava 2000-05, en el qual es retirà També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola

Fundat el 1955, la temporada 1979-80 es proclamà campió de la primera divisió estatal i pujà a la divisió d’honor masculina, en la qual es mantingué durant onze temporades consecutives La temporada 1988-89 disputà la Copa de la CERS, màxima fita del club vallesà Del seu planter sorgí Joan Ramon Bordas, que fou internacional amb la selecció espanyola absoluta

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

S’inicià al Club Patí Voltregà, se n’anà al Club Patí Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria, posteriorment jugà amb el Futbol Club Barcelona 2006-13, el Club Patí Vic 2013-18 i des de la temporada 2018-19 amb el Voltregà En el seu palmarès figuren tres Lligues Europees 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2001, una Copa Intercontinental 2009, tres Copes Continentals 2007, 2008, 2010, cinc Lligues 2007-10, 2012, cinc Copes del Rei 1999, 2007, 2011, 2012, 2015 i quatre Supercopes d’Espanya 2008, 2009, 2012, 2013 També fou internacional, tant en categories inferiors com en l’àmbit…

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i tres Copes d’Europa 1966, 1975, 1976 Amb…

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Jugà amb el Patín Club 1945-49, amb el qual fou subcampió d’Espanya 1949, el Centre d’Esports Sabadell 1949-50 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on es retirà després de guanyar cinc Campionats d’Espanya 1951, 1954-57 i cinc de Catalunya 1951, 1952, 1953, 1955, 1956 Amb la selecció espanyola, aconseguí el Campionat del Món i d’Europa de Barcelona 1951, 1954 i la Copa de les Nacions de Montreux 1952, 1953 Després de la seva mort, el 1987, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on treballava, instaurà un torneig amb el seu nom durant el Festival de la Infància i…

Fou fundat el 1952, inicialment amb l’hoquei com a activitat principal i posteriorment també amb el patinatge artístic L’equip sènior femení fou el que més èxits assolí, ja que la temporada 1989-90 guanyà l’edició inaugural de la Lliga Catalana, la primera que hi hagué a tot l’Estat espanyol, i el 1993 fou subcampió d’Espanya