Resultats de la cerca

Nat d’una família de brodadors Treballà, entre d’altres, per al bisbe d’Urgell, per a la seu de Tortosa i per a la casa reial del conestable Pere IV La seva obra més destacada —hom diu que basada en un disseny de Bernat Martorell— és el frontal en relleu de Sant Jordi , en fils de seda, or i plata ~1450, Barcelona, capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, obra mestra del brodat català de l’època

S’inicià en la competició el 1994 a l’Associació de Pesca Esportiva de Sant Feliu de Guíxols i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de clubs 2009 Fou subcampió d’Espanya individual 2007 Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’or 2007, dues de plata 2006, 2009 i tres de bronze 2008, 2011, 2012 en l’àmbit estatal Disputà dos Campionats del Món amb la selecció espanyola i assolí una medalla de bronze per equips 2009

Ala format a les categories inferiors del Marfil Santa Coloma, destacà guanyant els Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils de clubs 2005, així com el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana 2005 Debutà amb el primer equip a la divisió de plata la temporada 2006 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor la temporada 2008, categoria on juga des d’aleshores Guanyà la Copa de Catalunya 2012 D’altra banda, fou internacional amb la selecció estatal sub-21

Ala tancada formada al Futbol Sala Gironella, debutà amb el primer equip a divisió d’honor la temporada 2006 i hi jugà durant tres temporades Guanyà la Copa Catalunya 2007 i fou escollida millor jugadora de la final Posteriorment fitxà pel Castelldefels Club Futbol Sala 2009-10 i la temporada següent pel Rubí Futbol Sala, amb el qual guanyà el títol de divisió de plata 2011 i ascendí a divisió d’honor Amb la selecció catalana es proclamà campiona del món 2008

El 2009 s’incorporà a l’equip Kali Test i també començà a competir amb el Club de Pesca Esportiva Barri Bon Pastor de Barcelona, amb el qual assolí tres medalles als Campionats d’Espanya de clubs una de plata 2013 i una de bronze 2011 en la modalitat de mar-costa, i una de bronze 2010 en la d’embarcació fondejada Amb la selecció catalana també conquerí una medalla de bronze al Campionat d’Espanya de mar-costa 2008

Debutà en competició el 1984 i disputà cinc edicions consecutives dels Jocs Paralímpics entre Nova York 1984 i Sydney 2000 En la primera participació guanyà la medalla d’or en 4 × 100 m estils i la de bronze en 100 m braça En aquesta darrera prova conquerí l’or, amb rècord del món, a Seül 1988 i la plata a Atlanta 1996 Es proclamà campiona paralímpica en 100 m papallona als Jocs de Barcelona 1992, amb també rècord del món

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

S’especialitzà en la modalitat de wushu Competí representant el Club de Wushu l’Alzina Sport de Montcada i Reixac Es proclamà campió d’Espanya de wushu en les modalitats de combat i formes tradicionals 2003 També fou campió de Catalunya absolut de wushu 2009 Assolí la medalla de plata en el Campionat Internacional de Pequín 2003 en la modalitat de lluita xinesa en la categoria de –68 kg Integrà la selecció espanyola de wushu Un cop retirat entrenà judokes de categories inferiors

Conegut com Miquelet , competí representant el Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu situat a l’Hípica Can Tramp, propietat de la seva família Aconseguí la medalla de plata als Campionats d’Europa amb la selecció espanyola 2011 El 2010, guanyà el primer Campionat d’Espanya de Clubs de bàsquet a cavall, on fou nomenat millor jugador, i la Copa d’Espanya També fou el millor jugador i el màxim golejador a la Copa d’Espanya 2007, 2009 El 2012 fou designat àrbitre internacional

Acaba la 69a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, un dels més importants L’Os d’Or a la millor pellícula és per a Synonymes de l’israelià Nadav Lapid, i l’Os de Plata al millor director per a l’alemanya Angela Schalenec, realitzadora d' Ich war zu Hause, aber ‘Jo era a casa, però’ La cineasta catalana Isabel Coixet protagonitza una polèmica quan els exhibidors alemanys demanen vetar la seva pellícula,  Elisa & Marcela, perquè l’ha produït la plataforma Netflix