Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
Pomposa

Pomposa
Dr Bob Hall (CC BY-SA 2.0)
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al llogaret homònim, a la província de Ferrara, Itàlia.
Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV
Camp-real

Camp-real
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Camp-real del municipi de Massoteres (Segarra), al voltant del qual hi ha un petit nucli, on es reuní l’ajuntament fins el 1929.
Dins del comtat d’Urgell, formà part de la demarcació del castell de Talteüll i eclesiàsticament depengué de la parròquia de Talteüll
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba, de primer,…
illa Admiralty

L’illa Admiralty
Joseph (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag Alexander, Alaska.
La població més important és Angoon
lluna blava

Lluna blava
Contando Estrelas (CC BY-SA 2.0)
Meteorologia
Fenomen d’aparença blavosa del Sol o la Lluna causat per la presència en les capes atmosfèriques properes a la superfície de la Terra d’una gran quantitat de partícules en suspensió.
Aquestes partícules atenuen selectivament les longituds d’ona més llargues taronja i vermell de la radiació solar o lunar i, no tant, les d’ona més curta com el verd i el blau
el Far

Santuari del Far
Àlex (CC BY-SA 3.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Far) del municipi de Susqueda (Selva), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem d’una impressionant cinglera (cim del Far, 1.125 m).
Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats El 1375 hi havia una confraria, que al segle XVII arribà a tenir un miler de fidels La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425 L’edifici actual fou bastit en 1599-1648 el campanar fou completat el 1720 La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922 El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970 Els cingles del Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera de Tavertet que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter prenen la forma d’una proa avançada…
l’Hospitalet Vell

L’Hospitalet Vell
KaischiB (CC BY-SA 2.0)
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del municipi de Manacor (Mallorca) iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions
Fuglehuken

Fuglehuken
Per Harald Olsen (CC BY-SA 3.0)
Jærens Rev

Jærens Rev
Roar Johansen (CC BY-SA 3.0)
Illa
Banc de sorra allargat i parcialment rocós a la costa sud-oest de Noruega al sud-oest de Stavanger.
tortuga verda

Tortuga verda
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels quelònids, d’uns 160 cm de llargària, amb la cuirassa dorsal en forma de cor, en els individus joves recorreguda per una doble cresta mitjana i amb les plaques juxtaposades.
Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina