Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Pere de Cardona i de Luna
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1407-11), fill del comte Hug (II) de Cardona.
Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell
Miguel Fernández Félix
Història
Polític mexicà.
Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos
Giovanni Fantoni
Literatura italiana
Poeta italià.
El 1776 ingressà a l’Accademia della Crusca Fou secretari 1805 i més tard president de l’acadèmia de belles arts de Carrara Membre de l’Arcàdia amb el nom de Labindo, escriví Odi 1784, on introduí els metres horacians, i Poesie e prose varie 1785 És considerat un dels representants més importants de la poesia neoclàssica italiana
László Bárdossy
Història
Política
Polític hongarès.
President del consell de ministres hongarès 1941-42 Tingué una participació important en l’entrada d’Hongria a la Segona Guerra Mundial Declarà la guerra a la Unió Soviètica el 27 de juny de 1941, i uns quants dies més tard els aliats declararen la guerra a Hongria Després de la derrota fou condemnat a mort i executat
Ignasi Balanzat d’Orvay i Briones
Història
Militar
Mariscal de camp.
Participà en diverses campanyes militars durant el regnat de Carles IV i en la Guerra del Francès Més tard fou membre del consell suprem de guerra i inspector general de milícies i ministre de la guerra en el govern presidit per Eusebio Bardaxí y Azara, bé que només n'ocupà el càrrec durant quatre dies 1-4 octubre 1837
Jordi Baillat
Medicina
Metge.
Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest
Albert Kesselring
Història
Militar
Mariscal alemany.
Fou un dels creadors de la Luftwaffe i n'esdevingué cap d’estat-major 1936 Del 1939 al 1941 comandà la primera i la segona flotes aèries a les campanyes contra Polònia, França i Rússia Més tard fou destacat a la Mediterrània Fou condemnat a mort per un tribunal britànic 1947, però el 1952 li fou commutada la pena
Carlo Botta
Historiografia
Política
Historiador i polític italià.
El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824
Karl Michaëlsson
Lingüística i sociolingüística
Romanista suec.
El 1927 publicà la seva tesi doctoral Études sur les noms de personne français d’après les rôles de taille parisiens sobre antroponímia francesa medieval, tema en el qual insistiria més tard Le livre de la taille de Paris l’an de grâce de 1313 1951 i Le livre de taille de Paris l’an 1296 1958
Pau Fargas i Soler
Música
Violoncel·lista català, germà del crític Antoni Fargas.
Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina