Resultats de la cerca
Es mostren 15967 resultats
Centre Recreatiu d’Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Club d’activitats subaquàtiques de Vilanova i la Geltrú.
Fundat el 1968 i conegut com a SARC, nasqué com a escissió de la Societat Esportiva de Pesca Marítima La Gavina El primer president fou Josep Maria Rossell Albareda Realitza cursos de submarinisme i participa en campionats de fotografia subaquàtica i en campanyes de recuperació d’objectes de valor del fons marí El 2010 tenia uns 250 socis
Irene Nuño
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Jugà amb el Tívoli, el Club de 7 a 9 i el Mayda Fou campiona 1962 i subcampiona 1963 d’Espanya de dobles, fent parella amb Anna Maria Navarro, i campiona 1962 i subcampiona 1964, 1967 d’Espanya de clubs, amb el Club de 7 a 9 També amb Navarro guanyà el Campionat de Barcelona de dobles 1966, 1967
Alejo Ollé Bertrand
Golf
Jugador de golf.
Fou subcampió d’Europa júnior per equips amb el Real Club de Golf El Prat 1974 A la volta europea amateur , aconseguí importants fites, com una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1983, juntament amb José María Olazábal i Alfonso Vidaor Posteriorment, s’ha dedicat professionalment a la construcció de camps de golf com a enginyer
Augustin Pajou
Escultura
Escultor francès.
Decorador de l’Opéra de Versalles 1768-70, escultor oficial de Mme Du Barry i de Lluís XVI, excellí en el retrat femení Maria Leczinska 1769, Mme Du Barry 1773, Mme Vigée-Lebrun 1783, Nathalie de Laborde 1792 Conreà també el nu femení representant personatges mitològics Bacant 1774 i Psique abandonada 1785-90, una de les seves peces cabdals
fugida de Varennes
Història
Nom donat a la temptativa d’evasió de Lluís XVI de França amb la família reial (a la nit del 20 al 21 de juny de 1791).
Preparada pel comte suec HAxel de Fersen, amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l’exèrcit del marquès de Bouillé i, en acabat, a la protecció d’Àustria Reconegut per J-BDrouet, fill d’un mestre de postes, Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
Rodolf d’Àustria

Rodolf d’Àustria
DP
Història
Kronprinz d’Àustria, fill únic de l’emperador Francesc Josep I i d’Elisabet de Baviera.
S'enfrontà políticament al seu pare amb idees liberals i anticlericals Fou casat amb Estefania de Bèlgica 1881 Ell i la seva amant la baronessa Maria Betsera foren trobats morts a trets a la cambra d’un pavelló de caça Aquest afer donà lloc al mite del “Misteri de Mayerling”, portat a la literatura i al cinema
Louis Tocqué
Pintura
Retratista francès.
Deixeble de Nattier i Rigaud Fou nomenat membre de l’Acadèmia de Pintura 1734 i després pintor reial féu els retrats del Delfí Lluís de França i de la reina Maria Leczińska ambdós al Musée du Louvre Viatjà a Rússia, on féu també nombrosos retrats per a la cort, i a Dinamarca i Suècia tornà a París el 1759
Bernat Gralla
Història
Política
Polític, ciutadà honrat i paer de Lleida (1453 i 1461).
Fou cofundador de l’hospital de Santa Maria, del qual fou primer regidor 1454 Intervingué en els actes revolucionaris del desembre del 1460, amb motiu de la detenció del príncep Carles de Viana En esclatar la guerra contra Joan II 1462, fou membre destacat de la prohomenia de guerra i fou designat diputat de la generalitat 1464