Resultats de la cerca

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà

Format a Mallorca Escola d’Arts i Oficis, 1955 i a Barcelona Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960 Deixeble de Josep Llorens i Artigas Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca, entre els quals destaquen el plafó de ceràmica del parc de Sa Quarentena 1970 i el mural sobre una obra de Miró 1983 La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i colleccions

Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims

Doctor en filologia clàssica i notari, ha publicat les narracions breus El cap de Penteu 1993, premi Josep Pla, L’home dels miracles 1996 i L’art i Miss Arkansas 2003, contes sobre la banalitat i decadència del món contemporani, i les novelles Els dimonis familiars 1994, El cas Petrescu 1998, Un cos perfecte 2000, amb un to caricaturesc sobre la societat urbana, i Les raons de Venus 2007, i la peça teatral infantil Retornal país de Mai Més 1998 Ha traduït Horaci iD Garrett

D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Charles Baudelaire, per Josep Palau i Fabre i pels surrealistes, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un primer i únic recull, Lassitud 1949 Se suicidà el 1950 i, pòstumament aparegué Obra completa 1953 que conté tota la seva breu producció literària Per commemorar els cinquanta anys de la seva desaparició, es publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes 2004 La poesia de Nogués és abrandada i desesperada

Fundada el 1872, fou la precursora de les futures associacions excursionistes catalanes Estava composta per una dotzena de joves catalanistes que tenien dos objectius estudiar la geografia de Catalunya amb finalitats estratègiques i practicar una activitat esportiva i d’esplai En formaren part, entre d’altres, Cèsar August Torras, Ramon Arabia, Antoni Massó, Carles Garcia Vilamala i Josep Fiter L’any 1876, la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques en diluí l’activitat i feu que els seus membres s’hi acabessin adherint

Precursor de l’aviació catalana i estatal, l’any 1908 fundà juntament amb Josep Comas Solà l’Associació de Locomoció Aèria Dirigí el butlletí de l’associació i el 1910 creà Aviación , la primera revista d’aviació de Catalunya Fou secretari de l’aeroclub, un dels organitzadors de la Primera Exposició d’Aviació de Barcelona i formà part de la comissió organitzadora del primer vol de Catalunya, protagonitzat per Julien Mamet al febrer del 1910 També participà en la constitució de l’Aeroclub de Catalunya el 1916

Fou campiona d’Espanya professional en la modalitat estàndard 1999 i ball llatí 1999, 2000 amb la seva parella, Josep Roca Es retirà de la competició l’any 2002 i, des d’aleshores, s’ha dedicat a formar ballarins a la seva escola de Molins de Rei i directors tècnics de ball esportiu a l’escola Ball Vallès de Terrassa Fundà el Festival de les Estrelles, juntament amb J Roca, que se celebra cada any a l’Ametlla de Mar i combina concursos i espectacles de ball

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

S’inicià al Safa Claror de Barcelona i completà la seva formació al Club Esportiu Universitari, amb què debutà en la màxima categoria la temporada 1997-98 Fitxà per l’Associació Esportiva Collblanc – Sant Josep Bàsquet Femení l’Hospitalet 1999-2001, el Centre Cultural i Recreatiu Collblanc 2001-02, el Club Bàsquet Femení Viladecans 2002-03, 2006-09, el Jovent 2003-06, l’Eivissa 2009-10 i el Mataró 2009-11 i la majoria de les temporades les disputà a la Lliga Femenina 2