Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
la Bauma de Trona
Cova
Cova prop de Russan, al nord de Nimes, amb pintures paleolítiques i figures traçades amb el dit damunt l’argila que semblen representar mamuts.
Tenen un estil força diferent de les altres manifestacions d’art paleolític occidental, dels grups francocantàbric o mediterrani
Al-Amārna
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la riba oriental del Nil i uns 260 km al SW del Caire, dit també, de vegades, Tall al-Amārna.
Correspon a l’antiga Akhetaton, dedicada per Akhenaton al seu déu Aton Ciutat de nova planta, estigué habitada des de l’any 6 del seu regnat 1374 aC fins a l’inici del de Tutankamon 1361-1352 aC És, junt amb Ilahum, de la dinastia XII, i Dayr al-Madīna, de les dinasties XVIII-XX, un dels tres nuclis de població que es conserven d’època faraònica Coneguda la seva necròpoli des del 1883, la ciutat fou descoberta en 1891-92, per Flinders Petrie i en excavacions posteriors d’alemanys i britànics Tenia tres sectors meridional, amb les cases dels funcionaris importants central, amb les…
ciré
Indústria tèxtil
Dit de l’acabat brillant i impermeable d’un teixit, que hom aconsegueix per mitjà d’una impregnació amb cera i un tractament mecànic.
neorural
Antropologia
Sociologia
Dit de la persona d’ origen urbà que s’ instal·la en una zona rural per dedicar-se generalment a l’ agricultura o la ramaderia.
Amb el mateix nom es coneix el fenomen sociodemogràfic, produït sobretot a partir de la dècada dels vuitanta del s XX, a partir del qual alguns membres de la població urbana opten per desplaçar-se al món rural, tot esperant trobar-hi el ritme i els valors propis d’un estil i d’una qualitat de vida difícilment assolibles en el món urbà actual Els motius que empenyen el neorural a aquest canvi de vida poden ésser diversos personals, ideològics, de salut, estratègics o senzillament conjunturals La millora de les xarxes de comunicació i la generalització a tot el territori de les noves…
intel·ligent
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dit del dispositiu o el sistema informàtic que pot resoldre problemes i prendre decisions en temps real a partir d’operacions aritmètiques i lògiques.
eluotròpic
Dit de la capacitat d’un solvent d’arrossegar els soluts retinguts en la fase estacionària d’un sistema cromatogràfic líquid o d’adsorció.
Aquesta capacitat depèn directament de la polaritat de cada solvent i és pràcticament independent de la naturalesa del solut retingut en la fase estacionària, amb la qual cosa es pot associar amb cada solvent una força eluotròpica característica Això permet de definir una sèrie eluotròpica de dissolvents ordenats segons la seva força Un dissolvent no polar, com per exemple el pentà, se situa al principi de la sèrie, mentre que l’aigua, que és fortament polar, ho fa a l’altre extrem La sèrie eluotròpica permet l’elecció del dissolvent, o del gradient de dissolvents, adequat per a cada fase…
Forcall

Vista del poble de Forcall
© CIC-Moià
Municipi
Municipi dels Ports, a la confluència del riu de Calders (dit també riu de Forcall
) i de la rambla de Cantavella amb el Bergantes.
Drena també el terme el riu de Xiva El territori, molt accidentat comes de la Fatarella, mola de Miró, és ocupat en una bona part unes 2 600 ha per alzines, pins i matollar L’agricultura és predominantment de secà cereals 500 ha i vinya el regadiu unes 100 ha és destinat a cereals, hortalisses i farratge Hi ha cria de bestiar porcí i avicultura Hi té tradició l’espardenyeria, avui en regressió La vila 513 h agl 2006, forcallans 699 m alt és a l’enforcament que formen el riu de Calders i la rambla de Cantavella abans de desembocar al Bergantes La plaça major és porticada, i l’antic palau dels…
la Llacuneta
Caseria
Caseria del municipi de l’Arboç (Baix Penedès), a l’esquerra de la riera de Marmellar, al vessant N del tossal dit el Pujol.
versallès | versallesa
Dit dels soldats i de l’exèrcit regular organitzat per Thiers, sota el comandament de Mac-Mahon, per combatre els comunards (Comuna de París).
valvar
Botànica
Dit de la foliació o de la prefloració en què les diverses fulles es toquen lateralment però sense cavalcar les unes sobre les altres.