Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
poiseuille
Física
Nom donat a França a la unitat SI de viscositat dinàmica anomenada decapoise (poise).
El seu símbol és Pl
piràmide
Anatomia animal
Nom donat a diverses formacions anatòmiques que tenen una forma semblant a una piràmide.
pied-noir
Història
Nom que hom donà als colons francesos i europeus en general residents a Algèria.
Un bon nombre era d’ascendència catalana especialment valenciana, illencs i rossellonesos La presència menorquina fou la més nombrosa, des de la conquesta francesa d’Algèria 1830, i tendí a fer-se definitiva, mentre que la de les comarques valencianes del sud conca del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina fou temporera durant molt de temps Hom no posseeix dades que en permetin una avaluació numèrica Els menorquins s’establiren sobretot a la zona central Fort de l’Eau, Ain Taia, etc els valencians sobretot a l’Oranès Orà, Sidi Bel-Abbès, Mers El-Quebir, la Sènia, etc No trencaren mai els vincles…
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
pental
Farmàcia
Nom enregistrat del sulfatiazol, C9H9O2N3S2
.
És una sulfamida poc soluble en aigua i alcohol, que es presenta en forma de pólvores blanques, insípides i inodores És la sulfamida més emprada per la seva activitat i per la toxicitat reduïda que presenta
pellofa
Nom donat a la pela de certes fruites i a la tavella dels llegums.
pedocal
Geologia
Nom donat antigament als sòls amb acumulació de calcària en algun horitzó del perfil.
panotxa
panotxa de blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Nom donat a la inflorescència femenina i a la infructescència del blat de moro.
actínia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
Zoologia
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia
.
Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda…
cianhidrina de l’acetona
Química
Nom trivial del 2-hidroxi-2-metilpropannitril o α-hidroxiisobutironitril: (CH 3
) 2
C(OH)CN.
Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics