Resultats de la cerca
Es mostren 15967 resultats
Mas d’Avall
Caseria
Caseria del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre l’Aldea i Jesús i Maria, a les terres del delta.
la Grand Selva
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grand Selva) de la diòcesi de Tolosa de Llenguadoc, prop de Castèlsarrasin, fundada el 1114 per Giraud de Sales.
Esdevingué cistercenca —de la filiació de Claravall— el 1145 En foren filials Fontfreda Carcassona, Candelh Albi i Santes Creus Tarragona El 1271 fundà un collegi a Tolosa per a estudiants cistercencs Suprimida i venuda l’any 1791, fou demolida quasi totalment entre el 1793 i el 1815
el Pla del Temple
Urbanització
Entitat de població del municipi de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) que integra la urbanització del Virgili, compartida amb el municipi de Sant Celoni.
bàlsam de Fioravanti
Farmàcia
Preparat galènic obtingut per destil.lació al bany maria del producte de la maceració d’una determinada sèrie de plantes en alcohol i essència de trementina.
També és anomenat alcohol de trementina compost , i és emprat com a liniment analgèsic d’ús extern
Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Entitat d’ensenyament fundada a Barcelona el 1952 per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d'Influència Catòlica, creat també per ella.
Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professors de català durant el període franquista A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores 1956, l’Escola de Disseny Elisava 1961, l’Escola Thau 1963, de tots els graus d’ensenyament i l’Escola de Periodisme de l’Església 1964 Té en funcionament estudis secundaris i preuniversitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants Des del 1984 és una fundació privada
Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Congrés lingüístic celebrat el 1986, organitzat per les principals institucions dels territoris de parla catalana i sota la presidència d’Antoni Maria Badia i Margarit.
Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants de totes les…
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…
germaneta dels pobres
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Bretanya, a Sant Servan (Il-ha-Gwilun), el 1839 per Jeanne Jugan, dita sor Maria de la Creu.
És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863
cardenal arxipreste
Cristianisme
Cardenal que presideix i governa la clerecia d’una de les basíliques patriarcals de Sant Joan, Sant Pere i Santa Maria la Major de Roma.
comtat de Marçal
Història
Títol concedit pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, el 1876, a Maria Soler i Martí, vídua del brigadier Marcel·lí Gonfaus i Casadesús
, única titular.