Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
Badaín
Santuari
Llogaret i santuari del municipi de Tella-Sin, a la comarca del Sobrarb (província d’Osca, Aragó).
És situat a l’esquerra del Cinca, a la sortida de la vall de Gistau Fins el 1571 pertangué al bisbat de Lleida
Gavaldà
Comarca d’Occitània, al sud de l’Alvèrnia, entre les Cevenes i la Marjarida i l’Aubrac.
Correspon a la major part del departament de Losera, al SE del Massís Central És formada per altiplans de més de 1000 m d’altitud, tallats per les capçaleres d’alguns rius gorges del Tarn i dominats per cims que assoleixen els 1500 m La població, en regressió progressiva, viu principalment de la ramaderia El centre principal i la capital és Mende
l’Eliana
L’església de l’Eliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la zona occidental de la comarca, en contacte amb l’Horta.
Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu 200 ha conreus herbacis cebes, blat de moro i hortalisses i arbres fruiters tarongers i pereres Al secà 120 ha predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981 a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries de la fusta —xapes, taulers i mobles—, tèxtil —fabricació de…
torrent de la Coma de l’Embut
Torrent
Curs fluvial de la comarca del Ripollès que discorre per la vall o coma de l’Embut.
Cabanas
Municipi
Municipi de la Corunya, Galícia, situat a la ria de Betanzos, a la comarca d’O Eume.
Economia ramadera oví, aviram i industrial metall i fusta
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs…
Recklinghausen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al cantó nord de la comarca del Ruhr.
Port al canal Rin-Herne Extracció d’hulla en recessió indústries tèxtil i de maquinària Centre cultural, amb escoles tècniques, té un important museu d’icones
Irixoa
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, situat a la comarca de Betanzos, drenat pel riu Zarzo.
Foment Arqueològic Excursionista Sallentí
Excursionisme
Associació creada a Sallent com a delegació del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1972.
Promou les sortides a la muntanya i les activitats socioculturals El 1974 realitzà la primera marxa excursionista per muntanya Després de publicar quatre edicions del butlletí Cap al Cap 1974, aparegué L’Esperver com a butlletí de l’entitat 1975 i esdevingué una revista local independent al cap de cinc anys 1980 El 1975 creà la secció d’esquí i inicià cursets d’aprenentatge També té seccions d’arqueologia i de bicicleta tot terreny
Bernat de Roudor
Història
Cavaller de la Companyia catalana d’Orient, originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat.
El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema