Resultats de la cerca
Es mostren 7397 resultats
llacuna estratigràfica
Geologia
Absència de dipòsits corresponents a un cert interval de temps en una sèrie sedimentària.
Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança
Biblioteca de Catalunya
Música
Biblioteca pública fundada a Barcelona el 1914 sota els auspicis de la Diputació de Barcelona.
Avui dia té caràcter de nacional en forma d’entitat autònoma adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El departament de música conté més de 12 000 unitats entre manuscrits, impresos i llibres, entre els quals hi ha més de setanta manuscrits medievals La història d’aquest fons s’inicià amb l’adquisició per part de la Diputació barcelonina de la biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, l’any 1892 El 1907 Felip Pedrell en feu la catalogació i publicà el Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona , i el 1914 el fons passà…
Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.
És el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa Depèn del Collegi de Notaris de Barcelona malgrat que la titularitat de la seva documentació és pública i la seva gestió pertoca a l’estat El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona 4 volums del segle XIII, 1 181 del XIV, 3 948 del XV, 7 360 del XVI, 8 888 del XVII, 5 668 del XVIII i 11 549 del XIX registres notarials d’escrivanies vàries dels segles XVII i XVIII notaries foranes i una secció que aplega els…
Arxiu Històric Nacional d’Andorra
Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d’Andorra.
Creat el 1994, és el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra, acordada pel govern andorrà des del 1997, forma part del Sistema d’Arxius d’Andorra, en què també hi ha la Secció de Gestió de Documents Administratius, l’Arxiu Administratiu, l’Arxiu de Gestió i els Arxius Centrals del Govern Andorrà Des de la seva creació, ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger Entre els seus fons públics més…
decantador

Decantador mecànic del procés biològic secundari d’una estació depuradora d’aigües residuals
© Fototeca.cat
Química
Aparell per a decantar un líquid de la matèria sòlida que porta en suspensió.
El funcionament pot ésser continu o intermitent Hom els classifica en mecànics i no mecànics Els decantadors no mecànics consisteixen en un tanc en forma de con invertit que porta en el fons una vàlvula per a descarregar els fangs Al centre hi ha un conducte de càrrega per on hom alimenta l’aparell Durant el trajecte del centre a la vora, el líquid abandona les partícules sòlides, que cauen i tendeixen a concentrar-se en el fons El líquid ja clar sobreïx per les vores Els decantadors mecànics disposen d’un tanc cilíndric i poc profund Mitjançant l’acció d’uns rascles…
John Marks Templeton

John Marks Templeton
© John Templeton Foundation
Sociologia
Financer i filantrop nord-americà naturalitzat britànic.
Estudià economia i administració d’empreses a la Universitat de Yale 1934 i al Balliol College d’Oxford 1936, on es graduà L’any següent començà l’activitat com a financer a Wall Street, i el 1940 fundà una assessoria per a la gestió de fons El 1954 creà el fons d’inversió Templeton Growth Fund, que amb el temps esdevingué un dels fons d’inversió de més èxit i amb el qual guanyà una gran fortuna El 1992 vengué el fons a una companyia d’inversors El 1956, amb William Damroth establí el fons d’inversió especialitzat…
finançament subordinat
Economia
Emprèstit a llarg termini, emès per una entitat de rating elevat que, en la prelació de crèdits, se situa al darrer rang.
És un fons quasi propi que, legalment, és computat com a propi És utilitzat per les entitats bancàries per a incrementar els fons propis i el coeficient bancari de garantia, especialment per aquelles que, com les caixes d’estalvis no tenen altre camí per a fer-ho
donzella
donzella2 2
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
Associació d’Alumnes Obrers

Partit de futbol al camp de l’Associació d’Alumnes Obrers
Arxiu Comarcal del Garraf. Fons Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú
Esport general
Entitat fundada el 1916, a Vilanova i la Geltrú, pels obrers que assistien a l’Escola Industrial.
Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i desaparegué al…
raor
raor
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels làbrids, d’uns 20 cm de longitud i amb el perfil cefàlic gairebé vertical.
Els adults són de color verd o gris, amb les galtes i l’opercle amb franges blaves S'alimenten de molluscs i de crustacis del fons Habiten a la Mediterrània i a les costes atlàntiques africanes, als fons de sorra i fang, fins a una profunditat de 35 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina