Resultats de la cerca
Es mostren 6397 resultats
Els bisbes de Tortosa anteriors al 1300
Art romànic
Ursus 516 Assistí al concili de la Tarraconense de l’any 516, on signà en sisè lloc Asellus 540 Consta la seva signatura en darrer lloc a les actes del concili de Barcelona de l’any esmentat Sembla que era el bisbe nomenat més recentment Maurili 546 Participà en el concili de Lleida de l’any 546 La seva signatura figura a les actes en sisè lloc Julià 580, 589 Va ser desterrat pel rei Leovigild en no voler acceptar l’arrianisme Després de la conversió de Recared, va tornar a exercir de bisbe, juntament amb Froïscle Participà, l’any 589, en el III concili de Toledo…
Santa Maria de Flix
Art romànic
Aquesta església, parròquia de Flix, és situada al clos antic de la vila L’edifici actual és d’estil gòtic, molt restaurat l’any 1958 Té una sola nau capçada per un absis poligonal i el presbiteri cobert per una volta estrellada El campanar ha estat totalment refet La primera notícia històrica sobre aquesta església és de l’any 1166, en què Gaufred, bisbe de Tortosa, donà l’església de Flix a Sant Pere de Besalú i a Bernat, el seu abat El bisbe es reservà la quarta part dels delmes i exigí que l’abat o el prior li presentessin el capellà de l’església, que ell havia…
Gastó de Montcada i de Pinós
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I d’Empúries,…
Bernat de Josa i de Cardona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Guillem de Josa, senyor de Madrona, i d’Helena, filla de Joan de Cardona, bisbe de Barcelona Abans del 1569 fou prior de Meià, abat de Breda 1569-73 i de Cuixà 1573-74 i bisbe de Vic
Castell de Castellbisbal o de Benviure
Art romànic
El primer esment del castell de Castellbisbal és de l’any 1013 En un document s’alludeix al castell episcopal o de Benviure Al llarg de tot el segle XI es repeteixen les notícies que identifiquen el castell bisbal amb el de Benviure Aquesta fortalesa depenia de Guislabert, nebot del comte Borrell II de Barcelona i cosí de Mir Geribert Aquest bisbe, durant la crisi de 1041-1044, es posà en contra del comte de Barcelona, fet que provocà tot un seguit d’aldarulls Aquesta situació finí amb una sentència arbitral per la qual Guislabert hagué d’empenyorar el castell bisbal al comte En…
Ello
Ciutat
Ciutat romana de la província Cartaginense, al límit de les actuals províncies d’Albacete, Alacant i València segons l’Itinerari d’Antoní
.
Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe
Julià de Toledo
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo.
Jueu convers, fou consagrat bisbe 680 i presidí els concilis toledans XII-XV Escriví Prognosticon futuri saeculi que dedicà al seu amic Idaci, bisbe de Barcelona, De comprobatione sextae aetatis i Historia rebellionis Pauli contra Wambam La seva festa se celebra el 8 de març
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…
Josep Meseguer i Costa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs , i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz 1868, es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el Museu Diocesà de Lleida i impulsà la…
Marcelo González Martín
Cristianisme
Eclesiàstic.
Essent canonge de Valladolid, fou nomenat bisbe d’Astorga, i el 1966, arquebisbe de Barcelona Aquest nomenament desencadenà una campanya en contra d’abast internacional hom esperava un bisbe autòcton La Santa Seu, molt pressionada, el traslladà a Toledo 1971 i el 1972 fou designat cardenal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina