Resultats de la cerca

Començà en el Centro Aragonés de Barcelona, d’on passà al juvenil del Club de Futbol Mollet Estigué a prova en el Futbol Club Barcelona Finalment fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1955-56, però no debutà a la Lliga fins la darrera jornada A partir de la temporada següent fou titular i defensà la porteria en 109 partits de Lliga Per la seva seguretat en els blocatges es guanyà el sobrenom d’ El Grapes Fou traspassat al Real Madrid 1960-64, amb el qual assolí quatre Lligues i una Copa del Generalísimo 1962 i obtingué el Trofeu Zamora en tres ocasions 1961, 1963,…

S’inicià en el Sant Josep de Badalona, passà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1978-79 i la temporada 1979-80 jugà en l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria El 1981, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola, s’incorporà definitivament al primer equip del Barça, amb el qual jugà fins el 1991 i guanyà quatre Copes d’Europa 1982-85, cinc Supercopes d’Europa 1982-86, una Recopa d’Europa 1987, una Copa Intercontinental 1983, tres Lligues 1982, 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 Després fitxà pel Club…

Segona base conegut com Braç de ferro , s’inicià amb l’equip infantil del Frente de Juventudes 1941 L’any 1947 debutà en categoria sènior al Club Bàsquet Hèrcules Les Corts, amb qui fou dues vegades campió d’Espanya 1954, 1958 A la meitat de la dècada de 1960 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, del qual fou capità i delegat, i posteriorment retornà al CB Hèrcules Les Corts, amb el qual es proclamà campió d’Europa de pool B 1979 També guanyà dotze Campionats de Catalunya i sis d’Espanya Fou internacional amb la selecció espanyola i conquerí un Campionat d’Europa 1955 i diversos podis…

Després d’iniciar-se en el Cerdanyola Club d’Hoquei, el 1941 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins que es retirà el 1954 Guanyà deu Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya Disputà 61 partits amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i d’Europa 1951, 1954, ambdós a Barcelona, i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953 El 1951 fou l’autor del gol que donà la victòria a la selecció espanyola a la final contra Portugal i el primer títol de la seva història Al Mundial del 1954 tornà a marcar un gol a la final contra Portugal El 1955…

Pivot, s’inicià al collegi la Salle Bonanova i després passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, el Futbol Club Barcelona 1953-55, l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, el Real Madrid 1956-58, el FC Barcelona 1958-61, el Joventut de Badalona 1961-62, el Picadero Jockey Club 1962-66, el Joventut de Badalona 1966-72, el Club Esportiu Mataró 1972-75 i el Breogán de Lugo 1975-76 Aconseguí quatre títols de Lliga amb tres clubs diferents Real Madrid, FC Barcelona i Joventut de Badalona quatre campionats de Copa amb quatre equips diferents Real Madrid, FC Barcelona, Picadero…

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya 1978, 1980…

Formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-26 Jugava de mig esquerre i procedia de l’Athletic Club El 1924 disputà dos partits amb la selecció catalana El 1929, a Sarrià, l’Espanyol li reté un homenatge de reconeixement Com a entrenador ocupà la banqueta de l’Espanyol en diverses etapes 1930-33 i 1935-43, en total nou temporades És el segon entrenador que més partits de Lliga ha dirigit l’equip blanc-i-blau 198 Amb l’Espanyol guanyà el títol de Copa 1940 i dos Campionats de Catalunya 1933, 1940, i fou finalista de la Copa 1941 També entrenà el Logronyès 1929-30, l’Athletic…

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial Club …

S’inicià en el món de l’esport el 1919 com a soci del Centre Excursionista Rafael Casanova de Barcelona Fou un dels fundadors de la secció d’atletisme d’aquesta entitat Un cop dissolta, passà al Reial Club Deportiu Espanyolde Barcelona, on practicà marxa i proves defons, i fou un dels impulsors de la secció de rugbi El 1927 formà part del comitè provincial de la Federació Catalana d’Atletisme El 1929 fou un dels fundadors de la secció d’atletisme del Club Esportiu Júpiter i més endavant de la secció de l’Agrupació Excursionista Icària del Poblenou El 1932 creà Acció Atlètica, on…

Després d’una greu lesió com a jugador 1976, obtingué el títol d’entrenador estatal 1978 La temporada 1982-83 dirigí el Gimàstic de Tarragona, a la segona divisió Fou el tècnic més jove a entrenar a primera, ja que amb vint-i-nou anys es feu càrrec del Reial Club Deportiu Espanyol 1983-86 Dirigí altres equips com el Valladolid 1986-87, el Sevilla 1987-89 i el Tenerife 1989-91 Posteriorment entrenà les seleccions de Bolívia 1993-94, quan aconseguí una històrica classificació pel Mundial del 1994, i 2012-14 i Xile 1995-96, el japonès Yokohama Marinos 1997-98, el mexicà Chivas de Guadalajara …