Resultats de la cerca

Estudià a Constantinoble, on es féu monjo Elegit 1437 metropolita de Kíev i de tot Rússia llavors amb residència a Moscou, prengué part en el concili de Florència 1438-39, on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena Itàlia El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia Home de gran cultura humanística, aplegà molts…

Estudià a la Universitat de Moscou Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària Dmitrij Kalinin, 1832 drama contra el servatge, compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg Típic representant dels intellectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de…

Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins , 1926 Narkose…

Estudià al Conservatori Estatal PI Cajkovskij de Moscou, on rebé lliçons de Genrikh Neuhaus, entre d’altres i on es diplomà el 1964 A dinou anys fou premiat al Concurs Chopin de Varsòvia 1960 L’organització anglesa de premis internacionals de música, entitat presidida llavors per Zoltán Kodály, li atorgà un premi especial com a recompensa pels seus brillants inicis de carrera concertística L’any 1966 fou guardonat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou Excellí especialment com a intèrpret de l’obra de F Chopin, S Prokof’ev i A Skr’abin Dugué a terme una…

Henryk Wieniawski Lublin 1835 — Moscou 1880, professor de piano als conservatoris de Peterburg i de Brusselles, fou violinista solista de la cort imperial de Rússia Compongué diverses obres, de les quals destaquen dos concerts per a violí, dues poloneses i masurques i especialment Légende, opus 17 El seu germà, Józef Wieniawski Lublin 1837 — Brusselles 1912, deixeble de Liszt, ensenyà piano al conservatori de Moscou i compongué nombroses obres simfòniques, de cambra i pianístiques Adam Tadeusz Wieniawski Varsòvia 1876 — Bydgoszcz 1950, nebot dels precedents, és autor…

Esportista que ha conquerit més medalles en els jocs olímpics dues d’argent una als Jocs Olímpics de Montreal del 1976 amb l’equip de K4—1 000 metres, amb Díaz Flor, Esteban Celorrio i Ramon Misioné i l’altra als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb el K2—500 metres, amb Guillermo del Riego i una de bronze als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb K2—1 000 metres, amb Ramos Misioné Retirat de l’alta competició, ha estat membre del Consejo Superior de Deportes i el màxim responsable de l’oficina permanent de Madrid del COOB'92 A la cerimònia d’obertura dels Jocs…

Comprenia el país dels búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Sarai, prop del Volga anorreada per Tamerlà En temps del tercer kan, Börke 1257-66, els mongols de l’Horda d’Or foren islamitzats i s’expandiren per Coràsmia, Transoxiana i el Caucas Aliats amb els mamelucs, impediren l’avanç d’Hülegü a Egipte Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l’Horda d’Or a qui havien de sotmetre l’aprovació de la seva investidura fins que Ivan III de Moscou s’alliberà del seu domini i el kanat fou gradualment assimilat per Moscou L’últim reducte de l’…

Dedicat sobretot al retrat de personalitats, i especialment d’artistes i la seva obra, collaborà en nombroses publicacions, entre d’altres National Geographic , i exposà a Nova York, Moscou, Venècia i Tòquio Autor d’una quarantena de llibres com a fotògraf, documentà gràficament el treball de  Josep Maria Subirachs a la Sagrada Família Subirachs a la Sagrada Família ,1991 Establert a Sitges des del 1993, mantingué una estreta vinculació professional amb aquesta localitat publicà Retrats i entorns de Sitges 2006, Sitges d’ahir i de sempre 2007 i, en collaboració amb el poeta…

Estudià a l’Escola Musical Glinka i als conservatoris de Leningrad i de Moscou Durant el període 1969-76 fou director artístic i director de l’orquestra del Teatre Stanislavskij-Nemirovic moscovita Aquest darrer any succeí a K Kondrašin al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, càrrec que conservà fins el 1990, que passà a ser el director principal de l’Orquestra Simfònica de Berna, amb la qual ha dirigit cicles de concerts de L van Beethoven i J Brahms Molt sollicitat com a director convidat tant a Europa com al Japó i els EUA, ha collaborat amb l’…

Giovanni Solari ~1410 — ~1480 treballà a la cartoixa de Pavia Guiniforte Solari Milà 1429 — 1481, considerat fill seu, i collaborador a la cartoixa de Pavia, treballà a la catedral de Milà des del 1459 i, també a Milà, el 1465 substituí Il Filarete com a arquitecte de l’Hospedale Maggiore, i féu la part no bramantesca de Santa Maria delle Grazie Pietro Antonio Solari Milà segona meitat del s XV — Moscou 1493 substituí Guiniforte, probablement el seu pare, a la catedral de Milà 1476 i a l’Hospedale Maggiore 1481 Com a escultor féu l’estàtua sepulcral del bisbe Marco de Capitani…