Resultats de la cerca
Es mostren 7933 resultats
Josep Antoni Lacasa Díaz
Josep Antoni Lacasa Díaz
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Jugador d’escacs.
Membre del Club d’Escacs Casino Prado Suburense de Sitges, aconseguí el títol de Mestre Internacional 2002 La seva màxima pun-tuació Elo foren 2431 punts 2003 Fou campió de Catalunya d’escacs per equips diverses vegades amb la Unió Gracienca d’Escacs En categoria individual, l’èxit més important fou el Campionat de Catalunya 2006 Aquest mateix any participà en el Torneig Internacional Casino de Barcelona
Antoni Joan Fontdevila Martí
Antoni Joan Fontdevila Martí
Arxiu A. J. Fontdevila
Escalada
Escalador.
Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya…
Marc-Antoni González Junquera
Marc-Antoni González Junquera
Federació Catalana de Natació
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya en diverses categories inferiors Amb el primer equip guanyà quatre Lligues 1982, 1983, 1987, 1991 i dues Copes del Rei 1989, 1991 Participà en quatre Copes d’Europa 1982, 1983, 1987, 1992 i en cinc Recopes 1984, 1985, 1988, 1989, 1990 El 1993 fitxà pel Club Natació Sabadell, amb el qual disputà quatre LEN Trophy 1993-96 Amb la selecció estatal jugà 280 partits Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i aconseguí la medalla de plata als de Barcelona 1992 Es proclamà subcampió del món i d’Europa 1991, i guanyà la medalla de bronze al…
Antoni Cumella i Serret
Placa ceràmica d’Antoni Cumella i Serret
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules de la Llei…
Antoni Fernández-Argüelles Ferrer
Antoni Fernández-Argüelles Ferrer (a la dreta)
Museu Colet
Escacs
Jugador i jutge d’escacs.
S’inicià al Club d’Escacs Barcelona, i el 1928 es feu càrrec de la secció de problemes de la revista Els Escacs a Catalunya Ha compost més de 300 problemes i fou l’inventor d’un nou tema de composició que porta el seu nom El 1935 posà en marxa la Sociedad Española de Problemistas de Ajedrez El 1941, inicià la publicació de la revista Problemas , de gran prestigi a tot el món Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1967, la medalla de plata de la Federació Espanyola d’Escacs 1971 i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana 1972 També fou jutge internacional…
Josep Antoni Ballesteros Martínez
Josep Antoni Ballesteros Martínez
Arxiu J.A. Ballesteros / Rainiero Corbeletti
Patinatge
Patinador especialitzat en patinatge artístic.
Membre del Club Patí Gramenet, el 1995 fou campió d’Espanya júnior i participà en el Campionat d’Europa d’aquesta categoria Entre els anys 1997 i 2002 pujà al podi en tots els Campionats d’Espanya absoluts i guanyà el títol en el programa lliure 2000 Fou campió de Catalunya en dues ocasions 2001, 2002 Participà també en tres Campionats del Món i en tres d’europeus, i aconseguí la medalla de bronze del Campionat d’Europa en el programa lliure 2001 Es retirà el 2002 per dedicar-se a l’entrenament
Antoni Estruch i Bros
L’Onze de setembre, obra d’Antoni Estruch (1909)
Pintura
Pintor.
Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova i Corpus de Sang 1907, pintures que han esdevingut…
Antoni Parera i Saurina
La Caritat (1907), d’Antoni Parera i Saurina
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill del decorador Joan Parera i Santacana Deixeble de Suñol a Madrid 1884 i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma 1888, on s’estigué fins el 1892 Viatjà també per França i per Itàlia Professor de la Llotja de Barcelona 1897 i numerari 1905 Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes 1904 i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911 Collaborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona Agricultura , plaça de Catalunya, Girona Girona 1909, plaça de la Independència, etc Dissenyà…
Antoni de Gaztañondo Fonrodona
Antoni de Gaztañondo Fonrodona
Arxiu Pere Ribalta / Fons Monés Canudas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fou un dels fundadors de la Joventut Aviadora Espanyola i formà part de la Penya de l’Aire a mitjan dècada de 1920 Fou el primer alumne que aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Participà en nombrosos concursos d’aviació i exhibicions aèries Formà part de la junta directiva de l’Aeroclub de Catalunya i el 1931 concretà la presència de Juan de la Cierva a Barcelona A mitjan anys trenta dirigí l’Escola d’Aviació de Barcelona Després de la Guerra Civil no tornà a volar
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto en un gravat de M.Peleguer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Fill del comte de Montenegro Ramon Despuig i Cotoner, estudià al collegi de Monti-sion i a la Universitat de Mallorca, on es graduà 1774 de doctor en ambdós drets Cavaller de l’orde de Sant Joan, canonge de la seu i capellà de l’exèrcit, anà a Itàlia el 1782 i, camí de Malta, presencià el terratrèmol del 1783, sobre el qual escriví Varias observaciones hechas en el terremoto acaecido en la Calabria ulterior, año de 1783 Palma 1943 A Roma, el 1783, fou visitador de la Sapienza universitat, i a Mallorca, rector i vicecanceller de la Universitat Lulliana, promotor de la Societat d’Amics del País…