Resultats de la cerca

Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092

D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist  La seva festa se celebra l'1 d’octubre

Fill del comte Bernat III de Comenge, el qual creà per a ell el vescomtat de Coserans Es casà amb Sibilla o Isabel, filla del comte Roger Bernat I de Foix i de Cecília de Carcassona-Besiers

Fill d’Arnau III de Comenge, el succeí pels volts de l’any 1073 Aquest any, ja com a comte, demanà a l’abat Hug de Cluny l’adhesió de l’abadia de Lezat a la reforma cluniacenca Fou succeït per Bernat I, fill del seu segon matrimoni

Fill d’Arnau II de Comenge, el succeí vers l’any 1003 Féu construir la collegiata de Casanova de Burjac El 1026 presidí a Fustinhac una assemblea per decidir si el priorat de Peyrissas depenia o no de l’abadia de Lezat, a la qual féu donació, l’any 1035, de l’església de Sant Vicenç i de l’alou de Vaorra

Alguns historiadors neguen que hagués arribat a ésser comte

Hisendat, fou president de la darrera duma 1911-17 Maldà per assolir una unió de les classes altes i acabar amb el valiment de Rasputin En produir-se la revolució del febrer del 1917, cercà l’abdicació del tsar i un pacte amb els socialistes El triomf bolxevic el féu fugir a Sèrbia

Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda, fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances 1625 i una Genealogia de la casa de Rocabertí 1628

Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou concedit el…

Fou membre del Consell de Castella, secretari de la Junta de Comercio i director de la Casa de la Moneda i de la fàbrica de vidres de San Ildefonso Publicà Obra pía Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España 1750, on proposava la creació de manufactures, i Proyecto económico 1762 Gaudí d’un gran prestigi entre els illustrats