Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
el Camp de la Creu
Un dels quatre districtes en què fou dividit l’antic terme municipal de les Corts de Sarrià (Barcelona) el 1858.
Al final del s XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts
Montcortès de Pallars

Montcortès de Pallars
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat al pla de Corts, a llevant de l’estany de Montcortès.
L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui El lloc havia format part del marquesat de Pallars Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs
gran d’Espanya
Història
Dignitat màxima de la noblesa d’Espanya immediatament després de la d’infant d’Espanya i abans de la categoria dels títols del regne.
La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per…
literatura birmana
Literatura
Literatura escrita en llengua birmana.
Birmània des del s VI rebé, a través de Ceilan, la influència del budisme, que arrelà als monestirs, sobretot a Thaton, on creà una tradició literària en llengua pali, inspirada en la literatura índia Al s XII aparegueren les primeres inscripcions sobre pedra, consistents generalment en dedicatòries de monuments, la més antiga de les quals és la de Myazedi, datada de l’any 1113 Al s XV aparegué l’escriptura sobre fulla de palmera o sobre paper i hom creà una tradició literària en llengua birmana, arrelada als monestirs budistes i a les corts, sota la protecció del monarca Aquesta…
Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, fill de Bernat Galceran II, senyor consort de les baronies de Milany i Vallfogona i dels llocs de Cartellà i Tudela, propietat de la seva muller i cosina germana Beatriu, filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany.
Prengué part en les activitats de les corts de Catalunya al costat del seu germà Galceran VII El 1460, en empresonar el rei Joan II el seu fill Carles de Viana a Lleida, fou un dels tres ambaixadors designats immediatament per les corts per demanar l’alliberament del primogènit Obtingut aquest objectiu, fou capità, per designació del Consell del Principat, de les tropes que l’acompanyaren de Tortosa a Barcelona el 1462 Intervingué en les negociacions de la capitulació de Vilafranca el mateix any Carles de Viana l’envià, amb Francí Desplà, prop del rei Lluís XI de…
Estanislau Figueras i de Moragas
Estanislau Figueras i de Moragas
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent republicà.
Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà…
Joan Sarinyena
Sant Llorenç (s XVI), per Joan Sarinyena
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…
Joan Sol i Ortega

Joan Sol i Ortega
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del gener del 1893…
Pau Alsina i Rius
Història
Dirigent obrer.
Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868 figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina