Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
Nonasp
Municipi de Matarranya, a la confluència del Matarranya (que hi passa formant meandres molt pronunciats i constitueix, en part, el límit N del terme) i del riu d’Algars; aigua avall de llur confluència, desemboca al Matarranya la vall Major, procedent del veí terme de Batea.
El territori és suaument ondulat, amb alçades de 200-300 m tossal de la Cogulla, 315 m alt tossal de la Cala, 336 m alt Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar La base de l’economia és l’agricultura El regadiu es limita a les ribes dels rius d’Algars i el Matarranya i predomina el secà, amb oliveres, vinya, ametllers i cereals Té tradició la ramaderia ovina i darrerament s’hi ha desenvolupat la cria de bestiar porcí en granges Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura elaboració de vins i olis Les mines de carbó han estat explotades…
torrent des Malpàs
Barranc
Curs d’aigua intermitent de Mallorca que neix a la serra de na Burguesa, dins el terme de Calvià, i després de passar per Gènova i la Bonanova desemboca a Portopí, a l’extrem occidental de la badia de Palma, a l’antiga caleta des Malpàs
.
el Rissec
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent del Manol, que neix dins el terme de Terrades, sota la roca de la Penya (484 m) i després de travessar els termes de Cistella, de Llers i de Vilanant, desemboca al seu col·lector davant d’Avinyonet de Puigventós.
riera de Bordigó
Riera
Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel S, i molt pròxim, a l’Aglí; neix a l’W de Torrelles de la Salanca (Rosselló), on és anomenada riera de Torrelles, i desemboca a la mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó
.
Ariant
Caseria
Antiga possessió i caseria del terme municipal de Pollença (Mallorca), a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i és separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.
Actualment hi ha dues possessions Ariant de Baix i Ariant de Dalt , que inclou una torre de defensa torre d’Ariant construïda el 1622 per ordre del virrei
Clariana
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), a l’esquerra de la riera de Clariana , afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent de l’Ebre per l’esquerra, que es forma als contraforts W de serra de la Llena, dins el terme de la Granadella (Garrigues), i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans (Segrià) i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
riera de Sant Andreu
Riera
Riera que neix entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec.
Santa Susanna
Santa Susanna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi que s’estén a la costa, entre Malgrat de Mar a llevant i Pineda a ponent. També limita amb els municipis de Palafolls (NE) i Tordera (N i NW).
Situació i presentació El municipi, que és accidentat pels contraforts orientals del massís de Montnegre, comprèn tota la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles 335 m, al límit amb Tordera i Palafolls i després de córrer entre el puig de la Guàrdia 241 m, a ponent i el turó de Montagut 215 m, a llevant desemboca directament a la mar La costa és lineal i sorrenca Els boscos, no gaire extensos, però espessos, s’enfilen pels vessants del sector muntanyós, amb alzines i pins, que han substituït el tradicional conreu dels garrofers En aquesta…