Resultats de la cerca
Es mostren 2775 resultats
cost d’oportunitat
Economia
Valor de les despeses alternatives que no han estat triades a favor d’una mercaderia o d’un servei determinats.
A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca
consigna
Militar
Contrasenya o mot d’ordre que ha de conèixer el qui ha de passar per determinats llocs sotmesos a vigilància.
matrimoni sota condició
Dret
Matrimoni canònic contret, la valisesa del qual se subordina al compliment o verificació d’una circumstància o un esdeveniment determinats.
El matrimoni és invàlid si la condició és de futur, però si és de passat o de present és vàlid o no segons que es verifiqui o no allò que és objecte de la condició
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Segons M. Grammont, fórmula que defineix el canvi experimentat per una articulació en una zona i en un moment determinats.
Una llei fonètica general per a totes les llengües romàniques occidentals és la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines llat vita > cast, cast, port, etc vida
supranatural
Etnologia
Religió
Sociologia
Que excedeix les lleis de la natura, tal com aquestes lleis són compreses per un grup o una cultura determinats.
Aquest terme ha estat creat per evitar les connotacions teològiques del sobrenatural
mecanoteràpia
Tractament de les malalties per mitjans mecànics, com massatges, o mitjançant aparells que obliguen el malalt a executar determinats moviments.
La mecanoteràpia pot ésser activa o passiva , segons la participació del malalt
degradar
Art
Disminuir gradualment en una pintura o fotografia (la llum, les ombres, els colors) per tal de produir determinats efectes estètics.
serialisme
Música
Mètode de composició en què un o més aspectes del llenguatge estan determinats per una ordenació inventada prèviament pel compositor.
En les Cinc peces per a piano , opus 23, d’Arnold Schönberg, són utilitzats grups de notes en l’ordre dels quals o de les seves transposicions o transformacions es basen la major part de les línies melòdiques, i en conseqüència, dels agregats harmònics Amb aquestes ’sèries’ reihen Schönberg volia disposar d’un substitut de la tonalitat, que pogués donar a la música no tonal una coherència satisfactòria La darrera de les peces de l’opus 23 es basa en una sèrie de dotze notes en la qual no es repeteix cap so del total cromàtic Des de la Suite per a piano , opus 25, la sèrie dodecatònica passà…