Resultats de la cerca

Format a Praga com a violinista, amplià els seus coneixements a Leipzig El 1903 entrà en l’Orquestra Filharmònica de Berlín com a violinista, i l’any següent ja n’era el primer violí El director de l’orquestra, el seu antic mestre A Nikisch, l’animà a dedicar-se a la direcció, però el 1905 ingressà com a violinista en l’Orquestra de l’Òpera d’Odessa, mentre impartia classes de violí a Tiflis En aquestes ciutats tingué les seves primeres experiències com a director al capdavant de formacions de cambra Després d’un cert temps dirigint orquestres simfòniques i representacions operístiques, fou…

Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm 1966 i a Ascona Suïssa…

Es formà al Royal Manchester College of Music i a la Universitat de Manchester Fou membre de l’orquestra de la Royal Opera House en 1958-63 i, posteriorment, de la Royal Philharmonic Orchestra 1963-69 i de la London Sinfonietta 1968-71 Des del 1970 compaginà la seva activitat concertística amb la direcció d’orquestra i, entre moltes altres agrupacions, dirigí la London Sinfonietta, amb la qual feu una gira pel Japó, i l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm El 1978 dirigí l’estrena de Le grand macabre , de G Ligeti, a la capital sueca Del 1985 al 1988 fou director principal convidat…

Es formà musicalment a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara i inicià una carrera com a compositor Molt interessat en la direcció d’orquestra, anà a Itàlia per estudiar amb F Donatoni, a Siena, i amb N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Obtingué un ressonant èxit el 1983 quan substituí M Tilson Thomas al capdavant de la Philharmonia Orchestra de Londres, amb la Tercera Simfonia de G Mahler al programa Entre el 1985 i el 1994…

Estudià violí i piano amb els seus pares, i a catorze anys ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on amplià els seus estudis Posterioment passà a Viena i, de nou a Budapest, es formà al costat de Béla Bartók i Zoltán Kodály El 1928 estrenà obres d’Igor Stravinsky a Hongria i més tard fou assistent de F Busch a Dresden Durant el període 1929-32 fou primer director a Münster Alemanya i entre el 1933 i el 1941 fou contractat com a segon director de l’Orquestra dels Ballets Russos de Montecarlo, amb la qual realitzà diverses gires a partir del 1938 Establert als EUA, dirigí diferents…

El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció Després d’haver…

Se celebra a l’Auditori Konserthuset d’Estocolm la cerimònia de lliurament dels premis Nobel de l’any 2019 El canadenc James Peebles i el suïssos Michel Mayor i Didier Queloz comparteixen el Nobel de física el nord-americà John B Goodenough, el britànic M Stanley Whittingham i el japonès Akira Yoshino el de química els nord-americans William G Kaelin Jr i Gregg L Semenza, i el britànic Peter J Ratcliffe el de medicina l’indi Abhijit Banerjee, la francesa Esther Duflo i el nord-americà Michael Kremer el d’economia De manera excepcional, el 2019 el Nobel de literatura té dos…

Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels artistes més…

El 1995 començà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i l’any següent es proclamà campió d’Espanya cadet Competí amb el Reial Club de Tennis Barcelona En categoria individual ha obtingut dos títols al torneig del Queen’s Club Regne Unit de l’ATP Tour 500 2017, 2019 i cinc títols de l’ATP Tour 250 Viena 2004, Johannesburg 2010, Eastbourne 2013, 2014 i Gstaad 2016 En dobles, ha guanyat dos títols de l’ATP Tour 250, un a Estocolm, juntament amb Fernando Verdasco 2004, i un a Doha 2016, amb Marc López, i tres de l’ATP 500, un a Barcelona 2018…

Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any…