Resultats de la cerca

La decoració escultòrica aplicada a l’arquitectura al final del segle XVIII i inici del XIX està constituïda fonamentalment per obres importades d’Itàlia, i tot i així fou molt escassa Durant la primera meitat del segle XIX en un nou context polític, Barcelona va trobar l’ocasió per a l’enlairament d’una nova ciutat en què es realitzaren obres importants Tant els edificis públics com els privats reclamaren la participació de l’art escultòric Es va treballar principalment en terracuita verge, sense vernís ni esmalt, encara que hi hagué excepcions En algunes ocasions s’utilitzà el ferro colat,…

És cèlebre per l’església monàstica de Santa Fe 1035-60 i lloc de pelegrinatge en el camí de Sant Jaume La façana, amb dues torres, destaca pel seu timpà, anomenat del Judici Final 1140, una de les mostres més belles de l’escultura romànica occitana Resta una galeria del claustre segle XI amb un petit museu lapidari La sala del tresor conserva obres d’orfebreria dels segles IX reliquiaris de Santa Fe i de Cepí d’Aquitània al XV

Jordi Pujol presideix els actes d’inauguració de la primera fase de reforma de la Biblioteca de Catalunya, que ha durat sis anys La principal novetat és un nou edifici annex a la Biblioteca que disposa de quatre plantes subterrànies amb 57 km d’estanteries, amb una capacitat per a 1,8 milions de llibres A més, les sales de lectura han estat remodelades i s’ha recuperat una façana gòtica que fins ara era amagada per l’antic dipòsit de la Biblioteca

Estudià a Budapest, al Bauhaus de Dessau i a París, on fou deixeble d’AMaillol Treballà a Alemanya, i després del 1933 fou detingut a causa del seu capteniment d’esquerres Des del 1937 residí a Roma Tant les seves obres figuratives com les abstractes es caracteritzen per una monumentalitat rústica Destacà també amb la decoració escultòrica d’edificis públics els relleus de la façana de l’estació Tèrmini, el Palau d’Esports i el Club Automobilístic, tots tres a Roma

Fill del professor de dibuix Francesc Tenas i nebot del fuster Antoni Tenas Alumne de l’escola de Barcelona, el 1863 obtingué una beca de la diputació per a especialitzar-se en art decoratiu a Toledo Participà en l’Exposición Nacional del 1860 amb un projecte de mausoleu per als herois de la guerra d’Àfrica i un esbós per a la façana de Santa María la Blanca de Toledo Obtingué diversos premis, entre els quals una medalla a l’Exposición del 1864

Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear 1872, actualment Banco de España i autor del Teatre Principal també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme palladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut El seu germà Antoni Sureda i Villalonga , també arquitecte, féu la façana 1853 de l’església parroquial de Llucmajor en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868

Graduat pel MIT, treballà 1937-79 per al grup Skidmore, Owings & Merrill, del qual el 1946 esdevingué soci Inspirat en Mies van der Rohe, el seu gratacel Lever House de Nova York 1952, de façana consistent en estructures metàlliques i vidre, ha estat molt imitat Altres edificis notables són les biblioteques de les universitats de Yale 1963 i de Texas 1971 i la terminal de l’aeroport de Jidda, a l’Aràbia Saudita 1981 El 1988 rebé el premi Pritzker

Segons un document de l’any 1018 hi havia una església dedicada a sant Joan Apòstol a Vilanant, “ juxta domum Sanctae Mariae”” A poques passes davant la façana de la parròquia de Santa Maria hi havia, fins els anys 1975-80, que fou enderrocada, una petita capella, sense culte, que havia estat de Sant Sebastià, construcció popular característica del segle XVII data de 1650 a la porta, la qual no és pas impossible que ocupés el lloc del temple medieval esmentat

Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del segle III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al segle XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del segle XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard segle XIII, resten la sala capitular i la cripta segle IX

Conserva alguns elements de la construcció romànica i la façana actual és del 1786 és d’una nau, dues capelles laterals segle XVI i campanar d’espadanya convertit en torre Esmentada des del 1083 Vallis Ollofredis dins les terres dels Cabrera el lloc consta des del 978 sota la forma Elzinelles i depengué inicialment del monestir de Sant Cugat del Vallès fou unida des del 1421 a Sant Llorenç de Vilardell i les dues parròquies foren d’un sol rector