Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques, el 1965 guanyà la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i fou degà de la seva facultat 1970-73 i 1979-84 director de l’obra collectiva El desarrollo industrial de Cataluña 1968-70 i de la revista Cuadernos de Economía , fundà l’Institut d’Economia Regional Regidor de Barcelona 1979 i diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya 1980 i 1984, renuncià a l’escó el 1984 en ésser nomenat conseller d’indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, càrrec al qual renuncià el 1987 en ésser elegit…

Estudià a Leipzig amb IMoscheles, EFRichter i KReinecke, i amb NGade a Copenhaguen, on féu amistat amb Rikard Nordraak, que el féu aprofundir en el folklore noruec i amb el qual fundà la societat Euterpe per a la difusió de la música escandinava Viatjà per Itàlia tornà a Noruega 1867 i conegué Liszt en un nou viatge a Alemanya Fou el creador de l’escola nacional noruega Autor de música escènica per a diversos drames de Björnson, com Sigurd Jorsalfar 1872, i per al drama d’Ibsen Peer Gynt 1876 —del qual extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891— Escriví deu colleccions de Peces líriques…

Fundà amb Hans Arp i JBaargeld el grup dadà Colònia, 1919, al qual aportà el sistema de collages en la sèrie Fatagaga S'installà a París 1922, on illustrà amb collages llibres d’Eluard, com Repetition i Les malheurs des Immortels , aquest darrer escrit per tots dos Participà en la lluita entre dadaisme i surrealisme, s’inclinà a favor del segon i creà obres plenes d’inquietud i terror Èdip rei 1921, La cita dels amics 1922, retrat dels seus amics surrealistes, i La bella jardinera 1923-24 El 1925 adoptà en les seves pintures el procediment del frottage L’any següent fou acusat pels…

Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843 Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a collaborador d’algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat S'especialitzà en les inversions borsàries Imprimí a l’estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de…

Cinturó vermell novè dan de judo, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips representant la federació catalana 1958, 1959 El 1964 fundà i dirigí el Club de Judo Blanes, i el 1967 fundà el Gimnàs Condal de Barcelona Fou professor d’arbitratge de les federacions catalana i espanyola, i professor de l’escola d’entrenadors Fou cap del departament de judo, seleccionador català 1960-68 i membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA 1970-72, vicepresident de la FCJiDA 1972-82 i president del collegi d’àrbitres de la Federació Espanyola de…

Des de la seva creació, i reiterant la personalitat del seu fundador, ha mantingut una especial atenció a l’obra social i cultural, gestionada des del 1991 per la Fundació Guillem Cifre de Colonya Fins els anys seixanta mantingué una sola oficina a Pollença, i els setanta i vuitanta, amb l’obertura d’oficines a Alcúdia, el Port d’Alcúdia i Palma, inicià una moderada expansió en l’àmbit insular, tant en l’aspecte financer com d’obra cultural i social Ha estat pionera en l’estudi d’alternatives per a instaurar l’estalvi ètic

El 1530, juntament amb Morigia i Ferrari, fundà la congregació dels clergues regulars de Sant Pau, dits ordinàriament barnabita Fou canonitzat el 1897 La seva festa se celebra el 5 de juliol

Deixeble d’Enric Granados Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals Fou professor del Conservatori Municipal de Barcelona 1956-70

Vers el 835 fundà el monestir de Sant Salvador de la Vedella, com a dependent del de Tavèrnoles, després de repoblar la part alta del Llobregat, a la regió de Fígols

Fou pioner i impulsor del Club de Golf Sant Cugat, que presidí 1930-34, 1950-56, 1958 Fundà Ràdio Barcelona i fou propietari de la primera fàbrica de ràdios de Catalunya