Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
xia
Botànica
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d’alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d’inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.
La llavor s'anomena també xia
mostassa
Detall de les fulles i de les flors de la mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori continental
La gran disparitat de característiques biològiques i ecològiques dels mamífers terrestres no permet de fer-ne un tractament conjunt des del punt de vista de la relació hàbitat-espècie Per això, hom aborda el tema en un tractament per grups D’altra banda, la inexistència del mateix tipus de relació entre les distintes espècies i el medi, no permet fer el mateix tipus de tractament dels carnívors, els rosegadors i els quiròpters Cal pensar, per exemple, que molts carnívors tenen una valència ecològica molt àmplia i presenten grans desplaçaments que els permeten travessar ambients molt diversos…
sanguinària blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, molt ramificades, de fulles ovals i lanceolades, de flors inconspícues i bràctees argentines paleses, agrupades en glomèruls, i de fruits en núcula.
Creix en camins, erms, llocs pedregosos, etc, a l’Europa meridional És una herba medicinal de virtuts diürètiques i astringents
bulbocodi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de fulles linears o linearlanceolades i flors generalment solitàries, d’un color rosa lilós, que creix directament d’un bulb i és pròpia dels prats calcícoles de l’alta muntanya.
piorna
Botànica
Planta herbàcia de la família de les peoniàcies, d’arrel tuberosa, fulles lobulades, brillants a l’anvers i piloses al revers, i flors grans i rosades, que creix a les clarianes de les rouredes de l’estatge montà submediterrani.
niella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, de fins a 100 cm d’alt, pilosa, de fulles linears o estretament lanceolades, de flors d’un color vermell purpuri i de fruits en càpsula, amb les llavors tòxiques.
Es fa a les messes
pelaguer plomós
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles filiformes, enrotllades i d’inflorescència estreta amb els lemmes proveïts d’una aresta plomosa de 15 a 30 cm de llarg.
Es fa en llocs secs i pedregosos, principalment a les estepes i en terres de clima continental
porro
Porros
angesirene (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, d’olor característica, amb bulb simple i allargat, amb fulles estretes i planes, i amb flors blanques o rosades, aplegades en umbel·la globosa.
És comestible i el seu conreu és molt antic
verdolaga
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les portulacàcies, ajaguda, de branques de 10 a 30 cm, de fulles simples, carnoses i espatulades, de flors amb dos sèpals fugaços i amb cinc pètals grocs, i de fruits en pixidi.
Es fa en hortes i en terrenys ruderals Menjada crua té propietats antiescorbútiques, diürètiques i refrescants