Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
pentinar
Desembullar i ordenar (els cabells, la llana, un manyoc de fibres, etc), passant-hi la pinta o una màquina pentinadora.
burell
Indústria tèxtil
Teixit bast de llana pura, sense aprest, que ja era fabricat al segle XIV; hom en feia abrics i capes.
cimolsa
Indústria tèxtil
Cap de peça dels draps de llana, de fibra més grollera que la de la peça i de diferent color.
desmotatge
Indústria tèxtil
Separació per mitjans mecànics dels residus de vegetals que poden restar adherits a la llana en floca després del desgreixatge.
Hom la duu a terme en el diable desmotador o bé en una carda
república de Pisa
Història
Entitat política sorgida al s XI en consolidar-se, vers el 1080, l’organització privada dels cònsols, magistratura aristocràtica que anà absorbint els poders dels vescomtes, representants de l’imperi, i els poders del bisbe (arquebisbe des del 1092).
Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…
La crisi dels gremis
Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes catalans de l’època foren grans defensors dels…
vibràfon
Vibràfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut dreta La…
pinta
Tecnologia
Eina consistent en una fulla dentada proveïda de mànec, emprada en adoberia per a llevar la llana sobrera d’una pell.
silesiana
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit de seda i trama de llana, que és emprat com a tela de paraigua i com a folre.
galó
Indústria tèxtil
Teixit passamà, fort i estret, de seda, llana, fil d’or o d’argent que serveix per a guarnir vestits, etc.