Resultats de la cerca
Es mostren 3845 resultats
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
Pere Moliner
Literatura catalana
Escriptor polític.
Fou frare trinitari i catedràtic de teologia a la Universitat de Lleida Partidari felipista durant els aixecaments del 1640, fou desterrat el 1642 a França, però aconseguí passar a Tarragona Escriví diversos fullets profelipistes, com Lágrimas del Jeremías catalán Tarragona 1644 o Apologia in orationem reuerendissimi episcopi La Marca Tarragona 1644 i fomentà accions conspiratives contra el govern profrancès de Catalunya
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
Josep Vendrell Lladó
Futbol
Futbolista.
Mig ala, jugà amb la Unió Esportiva Lleida al principi de la dècada de 1940 i amb el Futbol Club Barcelona 1943-46 Com a barcelonista disputà 31 partits, la majoria amistosos, i marcà 9 gols Guanyà una Lliga 1945 i una Copa d’Or 1945 En deixar el Barça tornà al Lleida Formà part en una ocasió de la selecció catalana 1942
Juan Trujillo Domínguez
Futbol
Futbolista de sobrenom Hiche.
Jugà en el Futbol Club Barcelona en el període 1933-35, procedent del CD Gran Canaria Interior, disputà 26 partits amb el Barça i marcà 10 gols Guanyà un Campionat de Catalunya 1935 La temporada 1935-36 fitxà pel Girona Futbol Club Hi jugà fins a l’edició 1941-42, exceptuant el darrer període de la Guerra Civil Posteriorment marxà al Betis
José Javier Zubillaga Martínez
Futbol
Futbolista.
Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1987-91 procedent de la Real Sociedad Amb l’equip espanyolista disputà 90 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió 1989-90, i marcà 4 gols Fou finalista de la Copa de la UEFA 1988 Després passà a ser entrenador i, entre altres equips, dirigí la Unió Esportiva Lleida la temporada 2007-08
Pablo Javier Zabaleta Girod
Futbol
Futbolista.
Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol 2005-08 procedent del San Lorenzo argentí Jugà com a defensa lateral dret i migcampista 107 partits amb l’equip espanyolista i marcà 3 gols El 2006 guanyà la Copa Catalunya i la Copa del Rei Amb la selecció argentina es proclamà campió del món sub-20 2005 i campió olímpic en els Jocs de Pequín 2008
Francesc Vinyals Bou
Futbol
Futbolista conegut com Vinyals I i Vinyalet.
Destacà com a extrem dret i jugà 285 partits i marcà 62 gols amb el Futbol Club Barcelona 1914-26 Fou campió de Catalunya en vuit ocasions 1916, 1919-22, 1924, 1925, 1926, i campió d’Espanya en quatre 1920, 1922, 1925, 1926 Disputà un partit amb Catalunya 1921 També destacà com a corredor de fons, juntament amb el seu germà Josep
Pere Picornell Richier
Waterpolo
Pioner del waterpolo català.
Fou cofundador del Club Natació Barcelona i intervingué en el primer partit oficial jugat a la platja de la Barceloneta al juliol del 1908 D’aleshores ençà participà en tots els festivals celebrats pel club fins a la trobada CN Barcelona-Herculis de Mònaco, celebrada al juliol del 1914 i que marcà un punt d’inflexió per a futures activitats internacionals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina