Resultats de la cerca
Es mostren 3387 resultats
Carles Bertrolà
Història
Militar
Militar.
Era sergent major de les forces que s’oposaren a l’exèrcit de Felip IV de Castella en el setge i la presa de Cambrils Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressò al Principat
Hug d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (926-947) i comte d’Arle (898-947) i de Provença (~911-947), fill del comte Teobald d’Arle i Viena.
Proclamat rei d’Itàlia en oposició al rei Rodolf II, no pogué, però, prendre Roma, malgrat el seu casament amb la princesa Marozia 932 El 931 associà al tron el seu fill Lotari II Vençut el 945 pel marquès Berenguer d’Ivrea Berenguer II d’Itàlia, es retirà a Arle 946
Lindoí
Història
Vescomte de Narbona.
El 878 s’aixecà, juntament amb el comte Miró de Conflent, contra el marquès Bernat de Gòtia, revoltat contra l’emperador Carles el Calb i el seu successor, Lluís el Tartamut devastaren les terres narboneses i rosselloneses i expulsaren clergues de la diòcesi de Narbona, que substituïren per amics seus
Antoni de Meca-Caçador-Cardona i de Beatrin
Botànica
Botànic.
Quart marquès de Ciutadilla Era net de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà i fill de Ramon de Meca-Caçador i de Cardona, nobles austriacistes Feu dessecar l’estany de Bellcaire En morir, cedí terrenys seus a la ciutat de Barcelona, per a la creació d’un jardí botànic
comtat de Sástago
Història
Títol senyorial concedit el 1511 al ric home aragonès Blasco de Alagón y de Lanuza, camarlenc del regne, senyor de Sástago, Piva i Alcubierre.
Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Jaume Amat i Tarré
Història
Militar
Lloctinent general interí de Sardenya (1507-08).
Fou marquès de Villarios i comte de Bornova Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer 1502-03, de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà 1506, de governador del Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer 1509
castell de Pera
Castell
Antic castell del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), situat a 727 m, en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel NW la vila de Sant Llorenç Savall.
Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358 passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç
iniciació
Etnografia
Conjunt de ritus o cerimònies amb què un membre ja format d’un clan o d’una tribu és admès a la comunitat.
Aquestes cerimònies solen comprendre una simbolització d’idees de força, de prova i de dolor i una instrucció en les lleis del clan o la tribu, transmeses oralment Efectuada, normalment, en l’entrada de l’individu a la pubertat, la iniciació sol implicar ablucions, incisions o marques corporals, segregació d’ambdós sexes, etc
pardal

Pardal
Erick Noe Tapia Banda iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, els mascles del qual són de color castany amb ratlles negrenques a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i tenen el pili gris fosc, la gola negra i les galtes blanques.
Les femelles són grisenques, sense marques distintives És granívor, comensal de l’home i l’ocell més conegut És originari d’Euràsia i el nord d’Àfrica, però la civilització europea l’ha introduït i s’ha aclimatat a gairebé tot el món A Mallorca i a Eivissa reb el nom de gorrió
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
Educació
Entitat fundada l’any 1979, vinculada a les primeres Jornades sobre Història de l’Educació als Països Catalans, celebrades el 1977 a Barcelona.
Actualment l’entitat continua celebrant les jornades cada dos anys L’any 2001 s’integrà, com a filial, a l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Monés i Pujol-Busquets en fou el primer president i actualment n’és el president honorari Salomó Marquès i Sureda n’ocupa la presidència des del 2005
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina