Resultats de la cerca

Actualment l’entitat continua celebrant les jornades cada dos anys L’any 2001 s’integrà, com a filial, a l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Monés i Pujol-Busquets en fou el primer president i actualment n’és el president honorari Salomó Marquès i Sureda n’ocupa la presidència des del 2005

És també drenat pels rius Saulx i Ornain, les fèrtils valls dels quals concentren una feble activitat industrial És una zona poc poblada La ciutat principal és Bar-le-Duc Ocupa el sud-oest de la regió administrativa del Mosella La seva història correspon a la del comtat, després ducat, de Bar

Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos Les seves característiques ecològiques composició del medi, illuminació, temperatura, etc poden ésser homogènies, o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques El biòtop i la biocenosi que l’ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Més tard ocupà el mateix càrrec al convent de les Descalzas Reales de Madrid Autor d’una vintena d’oratoris, entre els quals Traslación del Testamento 1729, El triunfo del pecado 1730, El macabeo 1731, Amore consurgens 1732 i, sobretot, El sacramento del amor

Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE

Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València

Fill de Bela IV i de Maria Làscaris, fou associat al tron el 1245, i es casà amb Elisabet, hereva del kan de Cumània Rebé del seu pare Transsilvània i les províncies orientals d’Hongria 1262, i ocupà diverses ciutats búlgares del Danubi 1263-66 Morí durant la campanya contra els serbis

El 1954 ocupà el país i enderrocà el govern d’Arbenz amb el suport dels EUA fou nomenat president i substituí la constitució del 1945 per la del 1956 Dissolgué els partits d’esquerra, neutralitzà els sindicats obrers i suprimí la llibertat de premsa Fou assassinat per un membre de la seva guàrdia

Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits Memorial de Utrera, 1604, però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica , poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes