Resultats de la cerca

Vinculat al Club Excursionista Pirenaic CEP des de la seva creació el 1946, hi ocupà diversos càrrecs des del 1958 i també el presidí 1970-96 Durant el seu mandat, la delegació del CEP de Ripoll assolí l’entitat jurídica pròpia per a convertir-se en el Club Excursionista de Ripoll 1974 Publicà Els camins del Ripollès 1995 Rebé la medalla de plata al mèrit excursionista de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1973 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, de Cervelló, es proclamà campió de Catalunya absolut 2004, 2005 Amb el pitch-and-putt Badalona Ramírez Advocats també guanyà el Campionat de Catalunya de dobles fent parella amb Lluís Grifé 2010 En l’àmbit de clubs obtingué la Copa de Catalunya per equips 2007 i el Campionat de Catalunya per equips 2008, 2010 Amb la selecció catalana debutà el 2005 i ha guanyat la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de raid hípic Aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa de raid per equips juntament amb Maria Álvarez, Oriol Casals i Francesc Xavier Casellas 2011 Guanyà la medalla d’or a la Copa Interautonomías 2012 Assolí la medalla de bronze al Campionat de Catalunya en la categoria sènior per equips, juntament amb Marc Codina i les germanes Silvia i Ana María Yebra 2006 S’afilià a la Federació d’Hípica de Navarra i fou subcampiona de Navarra 2010

Debutà a primera divisió catalana l’any 2007 ocupant la posició d’ala Posteriorment jugà dues temporades al Castelldefels Futbol Sala 2008-10, la primera a divisió de plata i la segona a divisió d’honor estatal El 2010 fitxà per l’Agrupació Esportiva Centelles, però a mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al Futbol Sala Gironella, a divisió d’honor estatal Guanyà la Copa de Catalunya 2011 La campanya 2012-13 passà a l’AE les Corts-UBAE Ha jugat amb la selecció catalana

Defensa format a l’Indústries García, posteriorment Marfil Santa Coloma, on jugà bona part de la seva carrera esportiva, en dues etapes 1999-2005, 2007-11, la major part dels anys a divisió d’honor Aconseguí un ascens a la màxima categoria 2008 També jugà a l’Horcona Pinseque a divisió de plata 2005-07 i la temporada 2011-12 fitxà pel Sala 5 Martorell Amb la selecció catalana aconseguí el Campionat d’Espanya sub-18 1998 També jugà partits amb la selecció catalana absoluta

Sorgit dels equips inferiors de l’Hispano Francès, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1966, i fou premiat amb el trofeu Ángel de Plata al millor jugador de la seva categoria Ja al primer equip, aconseguí el doblet, Lliga i Copa del Rei 1967, 1968, fet que el portà a disputar diversos partits de la Copa d’Europa També guanyà el trofeu Federació i fou convocat per la selecció catalana i per l’espanyola, tant en categoria promeses com en l’absoluta

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978