Resultats de la cerca

Situat al paratge de les Clotes, al vessant sud de la punta de la Serena, al nord-oest del massís dels Ports, dins del Parc Natural dels Ports, a 968 m d’altitud És un petit mas cedit per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la Unió Excursionista de Catalunya UEC i habilitat com a refugi lliure amb capacitat per a vint persones És punt de pas del GR-7, base de travesses pel massís dels Ports i d’excursions a la punta de la Serena 1035 m i l’Espina 1181 m

Competí pel Club Natació Barcelona, amb l’equip del qual establí el rècord català dels 4 × 1500 m 1981 Fou campió de Catalunya de 800 m 1973, 1975 i d’Espanya de 1500 m 1977 i 5000 m 1987 En pista coberta també es proclamà campió estatal dels 3000 m 1985, 1986 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa en pista coberta 1983-86 El 2012 gestionava una escola de promoció d’atletisme a Santa Coloma de Gramenet que porta el seu nom

Conegut com Pepitu , ingressà al Club Tennis Barcino el 1941 Guanyà, en diferents categories d’edat, vint-i-vuit Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya, tant en individuals com en dobles, i per equips de club, amb el Barcino Fou membre de l’equip espanyol de veterans i de veterans sèniors 1980-84, dels quals també fou capità Del 1971 al 1979 fou vicepresident del CT Barcino i delegat de la secció de tennis El 1965 se’l nomenà soci de mèrit i se li atorgà la insígnia de brillants del club

Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis

Fundat el 1999, nasqué com a successor de la Unión Deportiva Parque Vall d’Hebron, creada el 1973 Disposa d’equip sènior masculí i femení i nombrosos equips en categories inferiors El 2011 era el club de voleibol de Catalunya amb més equips més de vint També fa promoció del voleibol en l’àmbit escolar Els equips sènior han jugat tant a la Superlliga femenina 2 com a primera divisió catalana Fa ús del pavelló de l’escola Pau Casals i del pavelló de la Vall d’Hebron

Creada l’any 1980, fou impulsada per diversos aficionats, entre els quals destacà Marià Júdez, president durant més de vint anys Se centrà a donar suport a la participació dels socis en curses d’arreu de Catalunya i en l’organització de proves La primera fou la cinquena edició del Ralli Girona, que poc després es convertí en el Ralli Cales de Palafrugell, prova emblemàtica del Campionat de Catalunya de rallis També rescatà el Ralli Sant Hilari, convertit posteriorment en el Ralli Empordà, que pertany també al calendari català

Fou un dels quatre collegiats catalans que dirigiren partits la primera edició de la Lliga, la temporada 1928-29 Arbitrà a primera divisió des de l’esmentada temporada fins a l’edició 1944-45, exceptuant el període de la Guerra Civil Combinà les seves actuacions a la màxima categoria dirigint partits de segona divisió i del Campionat de Catalunya, en el qual ja participà des del començament de la dècada dels vint Considerat un dels millors àrbitres de la seva època, fou designat per a arbitrar la final de Copa del 1943

Membre del CN Sabadell, s’imposà en l’àmbit estatal des del 1975 fins al 1979 Fou campiona de Catalunya quatre vegades en 100 m i dues en 200 m i campiona d’Espanya, tres vegades en 100 m i dues en 200 m Baté quatre rècords de 100 m i tres de 200 m que foren millors marques, tant de Catalunya com d’Espanya Fou internacional en vint-i-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i els Campionats d’Europa 1977 i del Món 1978

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades

Especialista en crol, fou recordista espanyol i català en categoria infantil i juvenil en diverses proves Formà part de l’equip del Club Natació Sabadell de relleus 4 × 200 m lliure, amb el qual fou quatre vegades campió de Catalunya 1966-69 i cinc d’Espanya d’hivern 1967-71 També fou campió estatal d’aquesta prova amb la selecció catalana, l’estiu del 1968 Fou internacional amb Espanya en vint-i-cinc ocasions, tretze de les quals en categoria juvenil, vuit amb l’equip B i dues amb l’equip absolut