Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
helíac | helíaca
Astronomia
Dit de totes les postes o sortides de l’època en què un astre s’acosta a la seva conjunció o se n’allunya.
flegmàtic | flegmàtica
Psicologia
Dit d’un dels vuit tipus caracterològics de Heymans-Wiersma-Le Senne, caracteritzat per la calma, el domini de les reaccions i l’ordre.
flamejat | flamejada
Heràldica
Dit de la línia de partició d’un escut en forma de llengües de foc que hi són situades alternativament a banda i banda.
enclavat | enclavada
Heràldica
Dit de l’escut dividit en dues meitats per les línies del partit o del truncat o bé trinxat amb un o més merlets.
desobedient
Transports
Dit del vaixell que triga a respondre als moviments del timó o que vira a la banda oposada a la que hom vol caure.
Aquest defecte pot ésser degut a una mala distribució de la càrrega o a una construcció defectuosa
subestequiomètric | subestequiomètrica
Química
Dit del mètode d’anàlisi radioquímica usat per a mesurar la radioactivitat induïda en una mostra, en ésser irradiada amb partícules nuclears, generalment neutrons.
simfisandre | simfisandra
Botànica
Dit de l’androceu, la flor, etc, que té els estams totalment units en un sol cos tant pels filaments com per les anteres.
secodont
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les molars o de les premolars presents en els carnívors caracteritzades pel fet que llurs corones són afilades i tallants.
procariota
Biologia
Dit de la cèl·lula sense nucli diferenciat, de manera que el material genètic no és separat de la resta del citoplasma per una membrana.
prepalatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o constricció del dors de la llengua amb la zona anterior del paladar dur.
En català són prepalatals els fonemes š i ž