Resultats de la cerca
Es mostren 330790 resultats
benefici de competència
Dret romà
Benefici concedit al deutor de no haver de pagar íntegrament els seus deutes si, fent-ho, restava en situació de pobresa, sense perjudici de pagar la resta si millorava de fortuna.
Ha tendit a desaparèixer de les modernes legislacions Perdura en dret civil català només a favor del marit, en cas de restitució del dot
Francesc de Borja
Cristianisme
Arquebisbe de La Plata.
Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites
Villaviciosa de Odón
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al NE de la capital provincial i drenat pel riu Guadarrama.
Agricultura de regadiu i secà Avicultura Zona industrial, que descongestiona Madrid Hi destaca el castell, destruit pels comuneros i restaurat per Juan de Herrera Actualment, és seu de l’Arxiu de l’Exèrcit de l’Aire
palmitat de cetil
Química
Èster hexadecílic de l’àcid palmític, principal constituent de l’esperma de balena purificada, d’on és extret.
Substància blanca d’aspecte de cera, és base de molts ungüents, cerats i emulsions hom l’empra en la manufactura de candeles i sabons i altres preparats farmacèutics i cosmètics És anomenat també cetina
orde de Calatrava
Militar
Orde militar que tingué origen en la donació feta el 1158 per Sanç III de Castella de la fortalesa de Calatrava (prop de Carrión de Calatrava, a Castella la Nova) a l’abat de Fitero, Ramon Serrat, al capdavant d’un grup de cavallers i monjos, perquè la defensessin contra els musulmans.
L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època actual L’orde…
mapa de predeterminació
Biologia
Diagrama en el qual hom indica el futur destí de cadascuna de les parts de l’embrió.
Aquests mapes són fets, especialment, durant la blàstula a fi de poder interpretar correctament la gastrulació i hom utilitza, per a llur elaboració, tècniques de marcada amb colorants vitals
Villalón de Campos
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat a la Tierra de Campos.
Esglèsia de San Miguel, d’estil gòtic i mudèjar s XIV
Cava de’Tirreni
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada en una àrea agrícola de poblament dispers.
Prop seu hi ha el monestir benedictí de La Trinità della Cava, fundat el 1011 Hi hagué especial devoció a la Mare de Déu de Montserrat L’actual edifici, refet el 1796, conserva el claustre gòtic
Luis de Guzmán
Música
Violista de mà andalús.
Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’…