Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Miquel Paredes i Fonollà
Escultura
Escultor.
Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la Generalitat Exiliat el…
Carles Pons i Forés
Teatre
Actor.
Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil És considerat l’…
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat adequada d’oxigen…
la Matança
Economia
Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona de l’estiu del 1914, que significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.
Arran de la notícia, el 25 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja El 24 d’agost següent se celebrà una sessió —la “matança” pròpiament dita— al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol aquests foren convencionals, i foren considerats arbitraris per un…
Jean Echenoz
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Estudià enginyeria civil i sociologia El 1988, al Saló del Llibre de París, rebé el premi Gutenberg i és considerat el novellista francès més internacional La seva obra, influïda per les novelles d’aventures, policíaques i d’espionatge, construeix una intensa geografia humana Le méridien de Greenwich 1979, Cherokee 1983, premi Médicis, L’équipée malaise 1987, L’occupation des sols 1988, Lac 1989, European Literary Prize, Nous trois 1992, Les grandes blondes 1995, Un an 1997, Je m’en vais premi Goncourt 1999, Jerôme Lindon 2001, Au piano 2003, Ravel 2006, premi François-Mauriac, …
David Salle
Pintura
Pintor nord-americà.
Estudià a l’Institute of the Arts de Califòrnia els anys 1973-75, i actualment resideix a Nova York Considerat un dels artistes més influent dels anys setanta, ha estat situat dins d’un nou classicisme, si bé la peculiaritat de la seva obra ultrapassa les classificacions Pel seu esperit formalista ha estat també relacionat amb artistes nord-americans com Pollock, J Johns i Nauman Les seves obres incorporen l’humor dins un encadenament d’imatges compostes com un assemblage de diversos elements o fragments, fruit d’un treball bàsicament intuïtiu que posa l’accent en l’efecte visual de les coses…
Pilar Aymerich i Puig
Fotografia
Fotògrafa.
Estudià teatre a Barcelona i a Londres, on s’introduí en el camp de la fotografia N’amplià coneixements als estudis Raphael de París S’ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge Collabora en diverses publicacions periòdiques Serra d’Or , Destino , Triunfo , El País , Fotogramas , Cambio 16 , La Calle , Qué Leer , etc i ha fet algunes exposicions, entre les quals destaca “Memòria d’un temps 1975-1979” 2004 al Museu d’Història de Catalunya, sobre la Transició espanyola a Catalunya Ha estat guardonada amb la Creu Sant Jordi 2005, el premi Solidaritat 2002 de l’Institut de…
Josep Comaposada i Gili
Política
Dirigent obrerista i polític socialista.
De jove milità en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888 S’oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899 El 1923, en constituir-se la Unió Socialista de Catalunya, s’hi mostrà favorable, sense abandonar, però, el PSOE, creient que la seva gestió personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a únic grup socialista a Catalunya Fundà la Mutualitat Familiar Obrera Publicà La revolución de Barcelona 1909 i La revolución en Cataluña 1910, i traduí diversos opuscles socialistes Dirigí La Ilustración Obrera , collaborà…
parc zoològic
Zoologia
Lloc espaiós, normalment un jardí o un parc (alguna vegada un parc natural), on hi ha aplegats nombrosos animals feréstecs o exòtics, exposats a la vista del públic.
Els animals són collocats en recintes espaiosos que tendeixen a reproduir les condicions d’ambient en llur estat lliure La finalitat d’aquests parcs no és únicament ornamental o de curiositat, sinó científica i cultural Un dels parcs zoològics més antics és, probablement, el del Jardin des Plantes de París, fundat per Lluís XIV Entre els actuals, hom pot esmentar els de Londres 1822, Amsterdam 1838, Berlín 1841, Anvers 1843 i Nova York 1898 Als Països Catalans les primeres colleccions zoològiques foren ambulants, i eren exhibides en fires o bé com a complement d’un circ Al segle XX han estat…
Ignasi Domènech i Puigcercós

Ignasi Domènech i Puigcercós
Gastronomia
Xef i escriptor gastronòmic.
Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco 1906 Retirat aviat de la professió, s’installà a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat Arxiu Gastronòmic Ignasi…