Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
causatiu | causativa
Lingüística i sociolingüística
Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament (en llatí movere).
Hom les expressa, encara, amb la derivació, com en turc, amb verbs auxiliars el farà sortir o amb el lèxic matar= fer morir
maximal
Matemàtiques
Dit de l’element a d’un conjunt ordenat C tal que no existeix en C cap altre element que sigui major que a
.
Tot element màxim és maximal, però no recíprocament
masseter
Anatomia animal
Dit del múscul situat a la cara externa de la branca ascendent del maxil·lar inferior, el qual té una acció elevadora de la mandíbula.
acanalat | acanalada
Banda acanalada
Heràldica
Dit de la peça els perfils exteriors de la qual són formats per petits semicercles units amb les puntes cap endins de la peça.
invàlid | invàlida
Dit de la persona que té un defecte físic o mental, ja sigui congènit o adquirit, que li impossibilita d’acomplir la seva feina.
interrogatiu | interrogativa
Gramàtica
Dit de l’element que introdueix interrogació o pregunta, en una frase, o determina, dins aquesta, l’abast d’interrogació d’un altre element.
Poden ser adjectiu interrogatiu quan l’element és unadjectiu determinatiu que marca l’abast d’interrogació del nom que determina conjunció interrogativa si és una conjunció que introdueix una proposició subordinada interrogativa i proposició o oració interrogativa amb referència a tota l’oració o proposició amb què és formulada una pregunta
impagat | impagada
Economia
Dret mercantil
Dit d’un document o efecte mercantil l’obligació de pagament del qual no ha estat feta efectiva en la data del seu venciment.
fedatari | fedatària
Dit de la persona amb autoritat per a donar fe pública, sia judicial (secretari judicial), notarial (notari) o mercantil (agent de canvi i borsa).
expectant
Dret
Dit del fet, de la cosa, de l’obligació o del dret de què hom té coneixement com a esdevenidor, amb certesa o sense.
exigible
Economia
Dit de la relació de les partides del passiu d’una empresa representatives de deutes que han d’ésser rescindits en un termini establert.
Els comptes deutors s’ordenen segons el grau d' exigibilitat , el qual és més gran com més proper sigui el venciment del deute