Resultats de la cerca
Es mostren 13639 resultats
Vilanova d’Almassà
Poble
Poble del municipi de Maella (Matarranya), al N de la vila, a l’esquerra del Matarranya, sorgit vora l’antic monestir de Santa Susanna (des del 1796, de la Trapa), que passà a mans d’un particular de Casp amb la desamortització posterior al 1835.
torrent de Valldàries
Torrent
Curs d’aigua de la Noguera, afluent, per la dreta, del Llobregós, que neix a la serra del Bancal, dins el terme de Vilanova de l'Aguda (Noguera), antigament Vilanova de Valldàries, i passa sota la torre i antiga església deSant Miquel de Valldàries
.
Calce
Calce
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al petit massís calcari de la serra de Pena, entre l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cabanac) i que forma el límit septentrional del terme, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet.
La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule, procedent del…
traïnya
Pesca
Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.
coll de Rates
Depressió (539 m alt.) de la serra que separa la Marina Alta (termes de Parcent i Alcanalí) de la Marina Baixa (terme de Tàrbena), entre la serra del Carrascar de Parcent i del Ferrer, per on passa la carretera de Benidorm a Gandia per Pego.
Querol
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la dreta de la ribera Salada, davant Ginester i vora el pont de Querol, on la carretera que comunica Solsona amb la vall mitjana del Segre passa a la banda dreta del riu.
oligolecític | oligolecítica
Biologia
Dit de l’ou proveït de poca quantitat de vitel, propi de les espècies en què l’embrió no es nodreix de les substàncies vitel·lines, sinó que ho fa del cos matern o bé passa aviat a l’estat larvari i a fer vida lliure.
En aquest darrer cas, l’economia de vitel permet a la mare d’augmentar el nombre d’ous per posta
garbellament
Química
Operació de classificació de sòlids granulats per mitjà d’un garbell, de manera que hom separa la fracció de gra més petit (garbellat), que passa a través de les obertures de sedàs, de la fracció de gra més gros (rebuig), que hi resta per sobre.
sense despeses
Economia
Dret mercantil
Locució inserida al peu d’una lletra de canvi, voluntària i no necessària, per indicar que hom allibera el lliurat de la repercussió de les despeses del protest si aquest s’arriba a fer, despeses que hom passa a càrrec del tenidor de l’efecte.
En la pràctica s’ha convertit en una clàusula que dispensa el tenidor d’aixecar el protest, mantenir vives les accions canviàries en via de regrés, que altrament hauria perdut La locució amb despeses indica únicament que no s’ha inserit la clàusula sense despeses
inferència
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom passa d’una o més proposicions, acceptades com a veres o falses, a una altra proposició, la veritat o falsedat de la qual hom suposa que depèn de la veritat o falsedat de la primera o les primeres proposicions.
Quan hom fa el pas sense proposicions intermèdies, la inferència és dita immediata altrament, mediata