Resultats de la cerca

Collaborà en el taller de Dürer, aproximadament fins el 1505, com a especialista en gravat sobre fusta Després recorregué el Tirol i Augsburg 1509 i finalment s’establí a Nördlingen, ciutat on realitzà nombrosos retrats i quadres de tema religiós, d’un traç comunament poc vigorós És autor d’importants sèries de pintures murals Història de Judit i retaules, i també illustrador Assessorà Maximilià I en diverses activitats artístiques

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913

Doctor en drets, advocat de la ciutat de València cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales 1535 i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos sd, en tercets Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI

El 1407 és documentat a la catedral de Rouen, de la qual restaurà la façana i construí la portada de Saint-Jean Baptiste Posteriorment en restaurà el cor en gòtic flamíger 1432 Féu la torre del castell de Tancarville 1400-11 A Rouen féu també un palau fortalesa per al rei Enric V d’Anglaterra 1418-20 Fou nomenat mestre d’obres de la ciutat de Rouen 1438

Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella

Formà part el 1535 de l’expedició contra Tunis i la Goleta Fou ambaixador de Carles V prop del papa i intervingué en les campanyes antifranceses del Piemont 1544-47 Virrei de Sicília 1547-57, organitzà juntament amb el virrei de Nàpols Pedro Àlvarez de Toledo y Zúñiga la lluita contra Dragut assetjà la ciutat de Mahdia Marroc i aconseguí de prendre-la Ocupà interinament la presidència del Consell de Castella

Inspirant-se en l’obra dels arquitectes APalladio i Vignola, executà, seguint l’estil neoclàssic imperant en aquells moments a la ciutat de Roma, un considerable nombre de construccions, tant religioses església de San Pantaleone com civils teatre Villa, 1819 Tanmateix, destacà com a urbanista —Piazza del Popolo, a Roma 1816-31 jardí de Pincio— i restaurador Colosseu, arc de Tit Les seves teories foren recopilades a Architettura pratica 1829-39

Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes

Féu el pelegrinatge a la Meca i residí a Còrdova, Saragossa, València i Almeria La seva obra geogràfica Nizām al-marǧan fi-l-masālik wa-l-mamālik , recentment publicada, és especialment valuosa per les dades que conté sobre el període de les taifes i, sobretot, per les referides a l’agricultura, el comerç i les finances En la de València, inclou la descripció més antiga de la ciutat

Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment