Resultats de la cerca

Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l’Escuela Especial de Ingenieros Dirigí les obres dels ports de València i d’Alacant Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d’irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb NPuig de la Bellacasa Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona 1910-23 Publicà també Proyecto de mejoras para el puerto de Alicante 1902 i Los aglomerantes en las obras marítimas 1928

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids

El record de les Açores i la memòria de la infantesa són els dos pols que centren la seva poesia, especialment al llibre Nem toda a noite a vida 1950 A O cavalo encantado 1963 la nostàlgia esdevé reflexió metafísica Ha conreat el conte Paço do Milhafre , 1924 i la novella Mau tempo no canal 1944, mena de saga proustiana centrada en les Açores, una de les millors novelles portugueses contemporànies Fou un assagista i un investigador destacat Relações francesas do Romantismo portuguès , 1937 Conhecimento de poesia , 1958 La génération portugaise de 1870 , 1971, etc

Sembla que participà 932 en un moviment càrmata, en el qual s’autodeterminà “profeta” origen del seu motiu i a causa del qual fou empresonat dos anys Tornat a l’ortodòxia, es dedicà a la poesia panegírica, de primer a la cort hamdànida de Sayf al-Dawla 948-958 i, després, a les ikhxidita i buwàyhida Per la riquesa del seu llenguatge i l’originalitat de les seves cassides ha estat considerat el màxim exponent de la poesia clàssica àrab, la qual ha influït notablement fins al segle XIX

Doctor en medicina, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fundà els primers periòdics de tema mèdic dels Països Catalans Semestre Médico-clínico 1803 i Correspondencia Literario-médica 1804, trimestral n'aparegueren dos volums de cadascun També publicà Noticias de los daños que causan al cuerpo humano las preparaciones del plomo 1791, Memoria sobre la utilidad de los vegetales en la curación de enfermedades venéreas 1791, etc féu estudis sobre l’ús de substàncies verinoses en medicina i traduí obres de VLBrera, MAWeikard, CStrambio i altres

Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana 1934, de la qual fou secretari general Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys Especialista en propietat intellectual, publicà El copyright norteamericano 1946, El contrato de edición en la Ley del Libro 1975 i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor 1975 A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya

Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó

Filla de l’escriptor Carlo Mazzantini i de la pintora irlandesa Anne Donnelly, estudià a l’Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico de Roma i emprengué una reconeguda carrera com a actriu teatral Debutà en la literatura el 1994 amb Il catino di zinco , premi Opera Prima Rapallo-Carige, a la que seguiren Manola 1999, Non ti muovere premis Grinzane Cavour i Strega 2002, de la qual vengué dos milions d’exemplars a tot el món, Venuto al mondo premi Super Campiello 2009 i Nessuno si salva da solo 2011

La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona